Brodas s’atreveix a bastir tot un
muntatge vestint el seu artilugi de robots. Evidentment, l’element
dóna molt més recursos lumínics que aquell robot escombriarie de
“Concierto Concepto”. Donen un pas més que els vestits de
Tricicle de “Bits”. De fet, amb la llum troben punts de
comicitat però sobretot d’espectacularitat. Sembla que les
combinacions del seu programari sigui inacabable. No es palpen
repeticions de combinacions, tot i que sí que és perillosa tanta
presència dels robots que llasten un pèl el ritme i la
dramatúrgia de la peça. A part dels germans Fruitós i de les
germanes Pons també intervé un b boy que fa parella amb un robot de
joguina. 

Els robots vénen a La Terra a ajudar els homes però es
troben en una cadena de lluites. Fins que el “hip hop” atempera
les feres i les fa ballar juntes. El públic va acabar dempeus. Pol
Fruitós és una garantia de connexió amb el públic, encara que
estiguin vestits de soldat de l’Imperi de Star Wars…(que hi tenen
una retirada). Realment, Brodas busca l’explosió urbana més
festiva a diferència , per exemple, del “hip hop” de Kulbik una investigació molt més
introspectiva. Els colors del “hip hop” són més amplis del que aparentment sembla i, ara, cal lligar una dramatúrgia per poder conciliar bé trama amb tècnica acrobàtica i domini del moviment del cos.