Si algun espectacle ha aconseguit sortejar les restriccions i els protocols sanitaris arran del coronavirus és aquest del dramaturg, actor, director i presentador televisiu Quim Masferrer. «Bona gent» ha mantingut una intensa gira programada no només d’estiu sinó de tardor i d’hivern i més enllà del 2021, cosa que vol dir que la companyia s’adapta tant a espais oberts com a escenaris tancats convencionals.

«Bona gent» és un apèndix del celebrat programa de Quim Masferrer, «El foraster», un dels líders d’audiència, emès en diverses temporades per TV3. La capacitat espontània de l’actor de connectar amb tota mena d’espectadors i de persones anònimes amb les quals es troba pels carrers i places de les poblacions que visita l’han convertit en un dels personatges més populars i també més apreciats.

Per això, saltar de la televisió al teatre —o a la tarima de plaça major— amb el títol manllevat de la seva frase més coneguda que tanca cada programa televisiu: «Gent de… Sou molt bona gent!» és una reclam de garantia perquè els espectadors de cada lloc on s’instal·la esgotin anticipadament les localitats amb els ulls clucs.

L’actor nascut el 1971 a Sant Feliu de Buixalleu, la Selva, no ha amagat mai que el seu origen de la Catalunya petita és el millor aprenentatge que ha tingut a l’hora de crear la dramatúrgia improvisada amb els protagonistes de les seves històries. I aquesta és la mateixa fórmula que aplica en l’espectacle teatral «Bona gent» on sembla que ell no hi té res a dir i en canvi aconsegueix que cada funció tingui una “dramatúrgia” singular, especial i diferent segons les històries que xucla improvisadament d’alguns dels espectadors.

Darrere del paper televisiu i bonhomiós de Quim Masferrer, però, hi ha un solatge d’actor de primera línia, comprovat abans amb la companyia a tres de Teatre de Guerrilla i sobretot després en el seu espectacle «Temps», en solitari, estrenat el 2012 a Temporada Alta, un relat de trama complexa i de final màgic on Quim Masferrer desgranava en una cadira de rodes de ficció una història plena d’humanitat i de sensibilitat que va captivar els espectadors.

A «Bona gent», Quim Masferrer baixa de l’escenari, fa com aquell qui no vol la cosa, saluda algú en to amical i, zas!, no triga gaire a pescar una nova història que a vegades porta fins i tot a alguna sorpresa en directe telefonant algú relacionat amb l’espectador/a protagonista.

«Bona gent» és sens dubte un espectacle de risc perquè depèn cada dia d’allò que es troba en cada pati de butaques o en cada estesa de cadires de plaça major, ja sigui a Vilanova i la Geltrú, Alella, Sant Pere de Riudebitlles, Cubelles, Arbeca, Deltebre, La Sénia, Tordera, La Seu d’Urgell, Alcarràs, Igualada, Sant Sadurní d’Anoia, Guissona, Vilobí d’Onyar, Castellar del Vallès, Martorelles, Alguaire, Premià de Mar, Alcover, Sant Boi de Llobregat, Puig-reig, El Prat, Terrassa, Tarragona, Les Franqueses del Vallès, Sant Gregori, Sabadell… No, no els esmento a l’atzar: són tots escenaris que Quim Masferrer ha concertat per trepitjar des d’aquest estiu fins a entrants de l’any vinent. I la gira continua. Una saludable excepció que ha superat el mal oratge que, com tants altres àmbits, amenaça el conjunt del sector teatral. I és que Quim Masferrer té raó: en el fons, els espectadors de teatre són molt bona gent. (…)