(…) Hi ha més passió i més bona voluntat que l’ambició d’aconseguir un musical que impacti per la seva història interna. El projecte acaba complint amb el seu objectiu i, a pesar que bona part dels espectadors han estat els nostàlgics de Sau, ara que ja s’afaiten, el muntatge acaba convencent més els nous espectadors mentre no passin dels quinze o setze anys. Passat el temps, peces com ‘El tren de mitjanit’ o el mateix ‘Boig per tu’, que dóna títol a l’espectacle, continuen transmetent el missatge que transmetien a finals del segle passat. Per exemple, quan la lletra d”El tren de mitjanit’ diu que el protagonista se sent atrapat i enganyat quan es mira al mirall i que no en té prou a somniar, el missatge de l’etapa de maduresa de l’adolescència connecta amb qualsevol generació. I no cal dir si la resposta a la incertesa és pujar a un metafòric tren romàntic com és un tren de mitjanit. I un s’imagina, esclar, aquells trens de màquines de vapor, travessant una boira entre rails de pel·lícula. Això és el que fa que unes lletres es converteixin en clàssiques al llarg del temps i això és el que pretén el musical ‘Boig per tu’. (…)