Nova aventura de teatre visual de Marta Carrasco, de
poètica fortament imatjada i ressonàncies oníriques, aquets cop no de malson,
sinó més aviat de somni plaent, fins i tot burleta. Tres intèrprets, tres
dones, tres o més floretes…La comparació entre dona i objecte ornamental
s’insinua, sense però, cap voluntat pamfletària. El divertiment escènic passa
bé (el muntatge musical, com és marca de la casa, molt ben escollit), i fins i
tot, si un no ha vist altes muntatges de Carrasco, pot semblar fresc i impactant…El
fet és que, durant una hora, la que dura B Flowers, he tingut més d’un ‘déja vu’.
Marta Carrasco ha escollit un camí personal i intransferible,  i com passa amb d’altres artistes que han
triat una estètica i un llenguatge tan delimitats (del Tricicle al seu estimat
Pep Bou, per posar només dos exemples)  la
repetició de certs tics és, segurament, inevitable.