SiNOPSi
Col·lectiu artístic que reuneix Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol a partir de la necessitat de compartir coneixements i inquietuds creatives. En aquesta peça de dansa contemporània, plantejada com una performance centrada en el moviment i la paraula, estableixen un diàleg lúdic amb el públic a partir de la improvisació. Una experiència al voltant de conceptes com origen i futur, que qüestiona la temporalitat a partir de la transformació del cos.
ARTICLE
«Uns convidats d’excepció» | Por Sara Esteller
Joao Lima i Iris Heitzinger són dos dels convidats de Big Bouncers a participar en el cicle que els hi dedica el Mercat de les Flors de l’11 al 14 d’abril i del qual us hem vingut parlant els darrers dies.Morder la lengua és una creació signada a sis mans per Anna Rubirola, Joao Lima i Cecilia Colacrai. Entenent el cos com a material lingüístic, han posat el focus en les múltiples dimensions que pot tenir un diàleg, descol·locant el significant i el significat a través de noves relacions entre gestos i paraules. De nou, el joc i una nova mirada sobre lescoses comunscentren la proposta.Hem parlat amb el coreògraf i performer brasiler sobre la col·laboració amb Big Bouncers.En quin moment sorgeix la vostra relació artística? Quan vaig arribar a Barcelona fa 10 anys vaig conèixer a Cecilia Colacrai, vam fer classes junts i al cap de poc temps ella em va convidar a fer una creació conjunta, de la qual va néixer Azul como una naranja. Vam treballar a La Caldera i la peça va representar-se a diversos llocs de Catalunya i Argentina. Després vam continuar col·laborant, com assessors i assistents en diferents projectes. De fet, havia estat convidat a formar part del col·lectiu Big Bouncers, però una gira de diversos mesos pel Brasil em va impedir trobar-nos a l’inici del procés i cadascú va continuar el seu camí.Que us uneix? Compartim un interès profund per la investigació, una recerca de mirades que fan de la dansa un àmbit de coneixement. També la idea de que no hi ha fronteres entre el teatre i la dansa. No ens interessa separar sinó utilitzar eines coreogràfiques i teatrals jugant amb instruments de composició que permetin que ambdues disciplines generen noves dramatúrgies. En Morder la lengua ens posem davant el gest i la paraula, són dues capes que friccionen, divergeixen… i hi ha jocs que es despleguen i que provoquen un estat d’atenció que permet associacions amb capacitat de trobar-li sentit a les coses.Per què hem d’anar a veure-la? Perquè té moltes lectures, és directa i propera al públic, transitem per l’humor i el que és lúdic però també per zones més subtils. El públic es pot sentir identificat, és molt accessible. I una cosa més, és una obra senzilla pel que fa a la posada en escena però s’obre una dimensió de proximitat, de tu a tu.Una aproximació a la identitat femeninaA Wallflowering Françoise Boillat i Iris Heitzinger ens parlen dels rols d’un gènere femení atrapat entre normes i expectatives. Inspirada en l’obra de les fotògrafes Francesca Woodman, Cindy Sherman i Chantal Michel, el duet es va estrenar el març del 2017 a l’ARGEKultur de Salzburg. A Catalunya coneixem bé a la coreògrafa i ballarina Iris Heitzinger gràcies als nombrosos projectes que ha desenvolupat els darrers anys amb diferents artistes locals.Que tenen en comú el teu món creatiu i el de les Big Bouncers?Hem compartit projectes i tenim en comú el fet que treballem diferents aspectes de la improvisació. En aquesta peça en concret amb la Françoise, l’actriu, parlem sobre la representació i el fet femení. Les Big Bouncers a O.V.N.I tracten diferents maneres de presentació dels objectes, parlen de la sobreproducció i l’abundància d’objectes a la vida fins al punt que de vegades són més importants que les persones; mentre que nosaltres a Wallflorwering juguem amb la idea d’un cos femení que està en mode representació, de ser belles, simpàtiques, complaents, de com el cos deixa de ser humà per convertir-se en una màquina de representació, i és aquesta la idea que ens connecta.De quina manera està present l’obra de Woodman, Sherman i Michel?Les tres van servir de punt de partida perquè cadascuna d’elles va treballar la imatge femenina de la seva època. Estan presents en aquest sentit, no pas les seves obres. L’estètica de la peça té un aire pop, forma part del joc allò exagerat, desmesurat, i Michel i Sherman, per exemple, jugaven amb aquesta exageració de l’estereotip.Que veurem a la peça?El llenguatge està entre la dansa i el teatre i veurem a dues dones que travessen diferents personatges i treballen des de la retenció del seu ésser per adaptar-se; des del moment que no troben sortida en les seves representacions es manifesten com a éssers vulnerables. És una feina de persistir en una idea per travessar-la i anar més enllà. Hi ha també una instal·lació sonora molt potent en quadrifonia.Morder la lengua 14 d’abril, sala Pina BauschWallflowering 12 i 13 d’abril, sala Ovidi Montllorwww.bigbouncers.info
«El gran Big Bounce» | Por Sara Esteller
A les dones del col·lectiu Big Bouncers els agraden els universos paral·lels, les diferents mirades sobre els mateixos temes, els futurs possibles o la reasignació de significats de les coses comuns -objecte, paraula o acció- el que fa que, per exemple, un cos sigui no només un cos sinó també una nau espacial, una muntanya o un rollet de primavera.Big Bounce és un joc de paraules; el gran rebot fa al·lusió a la teoria del mateix nom sobre la formació de l’univers, però la paraula rebot -bounce- ens remet al moviment, als cossos que es mouen. També en la elecció del nom trobem una altra pista sobre els seus gustos e interessos ja que és precisament el joc, en aquest cas de paraules, un dels punts de partida dels seus procesos creatius. El 2013 diríem que és l’any del seu Big Bounce particular, quan es presenta la peça homònima després d’un any de trobades, treball d’estudi i presentacions prèvies en més d’una quinzena d'espais creatius.Els que no hi hagin pogut veure Big Bounce, -peça per la qual van obtenir el Premi Sebastià Gasch, Aplaudiment a la creació emergent FAD 2015- tindran ara l’ocasió de veure-la (dies13 i 14 d’abril al Mercat de les Flors) en una nova dimensió, multiplicada per dos: de les tres intèrprets habituals passen a sis en Si estiguéssim soles a l’Univers, seria una gran pèrdua d’espai…. Com el nom de la peça anomena al col·lectiu (o viceversa) i conté les claus del seu món, seguirem de forma lliure el guió de l’obra per parlar-us d’alguns aspectes a tenir en conte d’aquesta (mai millor trobada) constel·lació:Tres dones sumant trajectòria per un projecte comú.Tres dones explorant el cos sense autoimpossar-se limitacions en el com, el què i l’on.Tres dones ampliant les possibilitats de les mirades sobre allò quotidià.Tres dones pensant que les coses no són només d’una manera.Tres dones que es posen d’acord, tot i que podrien no fer-ho.Tres dones amb tres veus i una sola veu alhora.Tres dones interessades en la creació i la pedagogia.Tres dones que miren el futur amb una barreja d’entusiasme i perplexitat.Tres dones que en set anys han creat set peces.Tres dones obertes de ment que volen tenir els camins oberts.Tres dones esponja que xuclen de totes les parts.Tres dones que han fet créixer l’equip amb satèl·lits que han entrat al seu univers.Tres dones que fan les coses perquè els hi troben sentit.Tres dones que pensen que l’art també es compromís i transformació.Per acabar ens saltem el guió, com pot ser elles farien, i els hi propossem un joc molt senzill de pregunta-resposta instantània:Què t’inspira?Mireia de Querol Las companyesAnna Rubirola La física, entendre com funcionen les cosesCecilia Colacrai Tractar d’entendre el presentQuè et fa mandra?MQ RepresentarCC El contextAR RepetirQuè et ve de gust?MQ Moure’m, descobrir el cos cada diaAR Connectar el cos amb altres elements, entendre la relació entre cos moviment i llumCC Desafiar-meQuè et preocupa?MQ L’estrés, individual o col·lectiuAR Com eduquem les nostres nenes, el futur del gènere femeníCC Perdre la perspectiva i les polítiques de la porUn desig per a l’escena catalanaMQ Que circuli, que no s’estanqui, que es transformiAR Que la gent deixi de preguntar-me què faig quan dic que faig dansaCC Que hi hagi espai per a totsUna paraula, un objecte i un gest que t’agraden especialmentMQ Calidoscopi - balancí - obrir els ullsAR Prisma - motxilla - portar a collCC Transformació - mate - abraçadaBig Bouncers són Mireia de Querol, Anna Rubirola i Cecilia Colacrai www.bigbouncers.com
«Entrevista a Big Bouncers» | Por Sara Esteller
Com si fossin transportades per un corrent suau però decidit, Cecilia Colacrai, Mireia de Querol i Anna Rubirola van confluir en un món creatiu comú. Sent cadascuna diferent en formació, experiència i interrelació amb altres llenguatges, va ser l’interès a compartir eines de creació l’argamassa que va cohesionar un projecte col·laboratiu, horitzontal, sempre disposat a descobrir, experimentar i jugar. Parlem amb elles a propòsit de la constel·lació que li dedica el Mercat de les Flors a l'abril.Va haver-hi un Big Bang de creació del col·lectiu?Anna Rubirola No va haver-hi una explosió, un “a partir d’avui”, va ser una suma de coses que es va anar gestant en el temps. Vam començar a trobar-nos de manera molt orgànica i vam veure que ens enteníem. Va ser més “l’evolució de l’espècie” que un Big Bang.Cecilia Colacrai La primera vegada que vam obrir portes va ser en Escena Criminal amb el col·lectiu CRIM. Allà vam fer una primera partitura i vam veure que hi havia un potencial, i va arribar un compromís molt clar.Mireia de Querol També recordo les trobades a La Caldera, hi va haver una explosió de la matèria en el sentit de la manera de fer a tres.Totes tres teniu formació com a ballarines però no com a coreògrafes, us ha condicionat?AR Per això teníem interès en compartir pràctiques -ens vam perdre una formació que aquí no hi havia-, i va sorgir aquesta necessitat de posar en comú tècniques de composició. Volíem anar més allà de la intuïció, vam dir: a veure si podem recollir tot el que hem treballat i generar una petita metodologia, no sofisticada, però per sentir-nos més segures en tenir eines més clares.CC No va ser l’inici del nostre treball com a coreògrafes sinó l’inici de compartir les nostres eines. És interessant que el que surt de les tres no és el mateix que el que sortiria de mi mateixa.MQ L’interès cap a la coreografia i la creació sempre m’ha funcionat millor en diàleg amb l’altre, que és el que ens ha portat a continuar.Quina diferència establiu entre composició instantània i improvisació?AR La composició instantània és una part de la metodologia, té molt a veure amb escriure, en generar una escriptura mentre vas fent, i també està relacionat en tenir una escriptura prèvia on no tot està escrit però tu si que saps el camí, saps el que vols dir. Ens interessa un moviment que segueix més uns paràmetres que un codi, paràmetres que tenen a veure amb el ritme, la textura, el tipus de moviment,… però no fixem una coreografia. No és tant el vocabulari dels moviments, la forma, com els aspectes compositius.CC Sembla que “improvisació” és un terme lligat a la idea de “tot val”, però hi ha una feina d’investigació molt gran per saber que hi va en una peça i no en una altra. Encara que el material físic no sigui molt pautat, si que hi ha una escriptura de la partitura molt potent. Improvisem, però la improvisació és una tècnica.MQ Aquest rang d’obertura del moviment correspon amb allò que busques i necessites generar, una complexitat o un caos que no et dóna un moviment definit i dibuixat, per exemple.Té l’atzar algun paper en la vostra feina?AR No som dels creadors que saben el que volen fer des d’un principi... el procés és el lloc on es descobreix què serà la peça; però tampoc som dels que usem l’atzar com a eina compositiva. L’interès està en el present, que condiciona el futur, però no en l’atzar.CC Cadascuna té una peça al cap i el lloc que trobem entre les tres és el que compartim, té a veure en cedir, en el diàleg,…MQ Forma part del treball viu, que hi hagi diàleg sense saber el que resultarà... del que imagines al principi al què arribes finalment. Hi ha una part que si ens agrada deixar-nos emportar.Sembla que esteu còmodes amb l’ús de la paraula a escena...AR Tenim interès a treballar amb la paraula des d’aspectes més compositius i formals, el ritme o l’espai que queden entre una paraula i altra. A Big Bounce els mateixos paràmetres que apliquem al cos els apliquem a la paraula; a OVNI el text és més narratiu perquè ens interessava apropar-nos des d’aquesta vessant de comprensió, donar claus per entendre la història que volíem explicar. I la paraula està tractada com a cos. Amb el cos arribes a un lloc i amb el text a un altre diferent i hi havia interès per comunicar-nos amb el públic.CC Estem obertes, el cos i el moviment tenen unes limitacions i necessitem altres recursos per poder anomenar i posar en escena. Entenem la paraula com a so, com a significat, com a moviment, no només és el text el que et guia.MQ El nostre focus d’interès ha anat creixent i s’han anat afegint capes, text, paraula, llum,... ha anat obrint-se al llarg de la nostra trajectòria.Us interessa especialment l’humor?AR Ens surt. A més a més, sempre hem parlat de fer visibles les eines que utilitzem amb el públic i des del moment que reveles qui ets, o vas amb humor o no hi vagis perquè si et prens molt seriosament sembla un drama.CC Manca ironia al món. No som de fer bromes, però revelem coses que existeixen des d’un altre punt de vista i això genera ironia.MQ Hem volgut que sigui; a O.V.N.I la paraula humor estava escrita en una de les llibretes. Igual que un vol divertir-se a la vida, també ho vol a la feina.Que significa que el Mercat de les Flors et dediqui una part destacada de la seva programació?AR És una oportunitat que es posi el focus en algú que és petit en estructura, com nosaltres. És una ocasió per explicar-nos i perquè se’ns pugui veure treballar. No passa sovint que puguis explicar-te més enllà d’un espectacle d’un dia.Com trobeu l’ecosistema escènic barceloní?AR És una bona fauna, molt rica. Hem viscut el canvi de model, abans eres coreògraf i, ara, ja no cal tenir estructura de companyia. Però els creadors estem molt ocupats, fem moltes coses diferents. Ens estem desgastant, hi ha una generació de creadors cansats i estressats de saber que tu ets l’estructura, que tu sol ets tot i t’ho has de gestionar tot.CC Aquest any estem de sort, tenim molta feina, ens estan trucant (hem picat molta pedra), però sento que he perdut la distància per veure una mica més enllà dels pocs que ara mateix som afortunats, perquè hi ha molta gent en precari.MQ Hi ha hagut avenços, però segueix sent un circuit molt limitat i molta gent està fora, falta feina. El sistema tendeix a crear modes passatgeres d’artistes que de cop tenen molta visibilitat i si et toca bé; però és per pocs i dura poc temps.Els propers dies publicarem dos articles més sobre el col·lectiu.www.mercatflors.catwww.bigbouncers.info Big Bouncers - OVNI (trailer CATALA) from Big Bouncers on Vimeo.
