SiNOPSi
Abans de ser el nom d’una derrota, Berezina era el nom d’una batalla. En aquesta peça cada ballarí lluita davant del mirall. Renovant el gest dels artistes plàstics que conreaven l’action painting o l’endotisme (oposat a l’exotisme!), aquí es lliura una lluita amb i contra el narcisisme per mitjà d’una sèrie de metamorfosis. Com si cadascú, per arribar a la seva essència, a la part clara i obscura de la seva història, hagués d’acceptar alegrement la formació, la deformació i l’esgotament de totes les seves màscares.
A partir de 2001, i després d’estudis a escoles com P.A.R.T.S. de Brussel·les i treballar amb coreògrafs com Mathilde Monnier, el coreògraf francès David Wampach desenvolupa el seu enfocament artístic amb eines del teatre i de les arts plàstiques, en el marc de l’Associació Achles. Les seves peces són reflexives; Wampach revisita i recrea obres com La consagració de la primavera amb Sacre o El Trencanous amb Cassette.
