Barcelona 24h respon amb eficàcia a l’etiqueta de comèdia romàntica musical. Que no és poc. Aconsegueix entretenir i divertir posant a l’escenari el plànol de Barcelona rimant les cançons amb els teatres del Paral·lel, per exemple o localitzant un dels moments culminants als bunquers de Collserola. Com la intuïció de la jove fotògrafa, li interessa retratar els ciutadans anònims, les històries insignificants però que coincideixen (amb més o menys fantasia) amb els desigs dels espectadors. Aqujests, mantenen el somriure als llavis durant tota l’obra. No té cap mania de jugar amb els tòpics i d’explotar-los en clau dramàtica i còmica.

El recorregut dels personatges va de la desorientació al somni, i de la decepció a l’atreviment a començar de nou. S’intueix que la muntanya russa emocional serà incessant entre les dues parelles que van retrobant-se per la ciutat, més emllà del final del show. Però el públic ws pot quedar amb la satisfacció d’un happy end tendre i optimista.

La peça roda molt veloç, amb uns mòduls (marca Jordi Bulbena, que sap resoldre molt bé les dificultats d’un escenari amb públic a 4 bandes, com ja ho va fer també a El despertar de la primavera) que es transformen contínuament. L’equip té molt assajat els canvis de vestuari i d’espai i resolen amb molta diligència. El text i partitura de Pau Barbarà Mir permet disfrutar d’una interpretació àgil i una interpretació musical solvent. Tot i la sensació de superficialitat de la comèdia, transita per sota unes ganes d’agradar que atrapen, que sedueixen.

El títol fa referència a una botiga, oberta les 24 hores, que serveix per fer el gag de qui compra l’últim Kinder. Segurament és un fet episòdic menor però que, efectivament, respon bé a la intenció i l’eficàcia de l’obra. No pretén presentar personatges turmentats pel dubte i els remordiments. Encara que s’hi pugui intuir, prefereix volar amb la fantasia i l’optimisme més entusiasta. I acaba contagiant-ho tot. Un musical que s’agermana amb peces de la sala (que es reivindica co la fàbrica de creació dels musicals de Barcelona) com Sugar (ningú no és perfecte).