El programa que ha
dissenyat el Grec amb Lloll Bertran i la Banda Municipal de Barcelona ho
demostra. Ha estat un joc d’humor bastant blanc (ai, l’Amor brujo com ha
influït en la carnalitat de l’actriu!) que ha fet les delícies de gent gran i
també de la menuda. La complicitat de la Banda ha estat la mesurada, sense que
en cap momento hagin sobreactuat, cosa d’agrair, certament. Salvador Botons
irromp amb una moto i, a partir de llavors, sembla que el concert  recobri la normalitat. No és així, amb
del´cies i simples sorpreses. També hi ha un joc audiovisual que complementa
molt encertadament l’audició. La banda, amb Brotons a la batuta, sap desgranar
subtilitat, matisos. Ara, es pot escoltar música i riure alhora.