Lazuz Company presenta un treball de malabarisme increïble. No només per la tècnica amb boles i maces, si no sobretot per la forma d’executar-la. Una parella d’intèrprets aconsegueixen demostrar que aquesta disciplina és, en realitat una coreografia de compassos. I que es pot canviar una bola a l’aire per un braç mort, un cap, o una sabata. Hi ha una certa preparació inicial (uns previs a bans del número final) en el que, per exemple, es posa a prova l’entrada de boles a l’aire des d’un balcó (creuant per sobre del públic de la Plaça del Rei. Tot i que sigui l’exercici de tècnica despullat s’hi entreveuen motius per poder integrar una situació, una mena d’antiheroi que lluita per fer-se visible. No sembla una realitat buscada, si no una troballa per fer més complex l’exercici acrobàtic. Tot i que el pes del malabarisme sigui d’un dels integrants, l’altre ha de conèixer i dominar la tendència de pujada i caiguda dels elements que roden per incorporar el cap, el braç o, fins i tot passar el cos sencer mentre ballen les maces al seu voltant. L’efecte Ghost és preciós màgic.

Els 30 minuts del muntatge (tenint en compte que ben bé la meitat són preparatoris, i que serveixen per fer veure al públic quina és la forma de treballar, de memoritzar totes les passes per arribar a l’exercici clàssic final) són molt distrets. La gran dificultats de les disciplines de malabarisme és que sempre hi ha un límit en el més difícil encara i que per mostrar totes les evolucions de rebot de pilotes (per citar un exemple) cal bastir una minima trama. Els Nueveuno, amb Suspensión, signen una de les poques excepcions de jugar només amb la disciplina sense un argument. Els de Lazuz fan un exercici comparable, amb només dos intèrprets i sense els recursos que et pot donar la sala.