En la seva lluita cap a la igualtat, les dones van guanyant terreny i superant barreres com ha succeït en els últims anys amb l’art de fer riure del clown i del pallasso, fa uns anys, terreny hegemònic dels homes. La companyia valenciana de Jimena Cavalletti confirma l’excel·lent notícia portant l’humor a una extrema comicitat física que sempre hem associat al Buster Keaton de torn. En ‘B.O.B.A.S. Banda Orquestal Benéfica de Actos Sepulcrales’, demostren que també les dones poden dominar molt bé la tècnica del ‘slapstick’. Així ho fan les tres pallasses –Cavalletti, Lisa Madsen i Laia Sales- en la delirant batalla final de l’espectacle, enfangant-se a cops de pala entre les riallades del respectable.

La peça precisa d’un espai amb terra per a recrear un cementiri amb unes quantes creus de fusta i flors, i un forat per al repòs d’un nou inquilí. El públic assisteix en el rol de familiars i amics del finat. Allí els esperen tres intèrprets musicals vestides de dol, plorant com a Magdalenes amb l’ajuda de cebes. Armades amb trompeta, saxo i tambor, es preparen per a donar la nota en la cerimònia d’un enterrament, però el capellà i el difunt no apareixen. I esperant, esperant, van embolicant la troca.

D’entrada, l’escenari pot espantar els més petits, però aviat les ximpleries de les pallasses provoquen els riures i l’acte fúnebre es converteix en una absurda comèdia. Cavalletti, artista multidisciplinar, dibuixa el seu personatge amb hilarant gestualitat, intentant entre la sorpresa i la perplexitat no perdre el componiment, igual que les seves col·legues Madsen i Sales. Se succeeixen els equívocs, les discrepàncies, les malapteses i els cops, i les fugides de notes a registres més alegres –aniversari feliç o ‘Los pajaritos’- que funcionen molt bé. La comunió amb els espectadors és total, i un d’ells és convidat a exercir de mossèn. L’apoteòsic final és de traca, quan demostren que les dones també poden ser molt brutes i portar a l’extrem la comicitat recreant baralles a mort.