Israel Solà, el director de La Calòrica, explora la seva faceta de dramaturg amb la comèdia Austràlia, que retrata amb precisió les relacions entre germanes. La Laia li ha demanat a l’Elena si voldria ser la seva donant d’òvuls perquè pugui tenir un fill amb el seu marit, i juntament amb la seva germana gran Mercè, viatgen cap a Austràlia per posar-ho en marxa. Seguim i anem a l’altra banda del món, doncs, per l’estimació incondicional entre germanes, que es desplega en una emocionalitat i profunda confiança gairebé virulenta. Aquesta honestedat radical, inexistència de filtres o ímpetu descontrolat són únics de la manera de relacionar-se de qui ha crescut conjuntament, convivint per bé o per mal en els pitjors i millors moments del desenvolupament com a persones. Ai, aquest amor de germanes, veritablement una mica tòxic vist des de fora.

Que una de les germanes, la donant d’òvuls, la protagonista, sigui fotògrafa, configura el dispositiu a través del qual viatja el públic. Captures fotogràfiques i d’un diari de bord guien la seqüència dels esdeveniments, de conversa en conversa, d’activitat a visita al metge. La fotografia està absolutament present en la peça: flaixos i obturadors per canviar d’escena, elements com trípodes, teles de fons i pinces per sostenir l’escenografia, de manera que dos bancs que mouen els mateixos intèrprets són suficients per generar els diversos espais. Aquest ecosistema fotogràfic de transicions fugaces transporta el públic amb agilitat a través dels saltirons amb què avança la trama, i li dona lleugeresa al muntatge.

La història que viuen les tres germanes d’Austràlia és bastant anecdòtica, però s’aprofita de l’episodi casual per retratar aquesta realitat singular però tan estesa i tan casolana: la família. Petits detalls de complicitat, com que les germanes mai es demanen perdó, sobreentenen la disculpa, donen el toc de perfilat al text. També és cert que aquest focus hi és en la brillantor i caràcter dels personatges llevat del marit australià, que té un paper bàsicament col·lateral, de manera que resulta inversemblant que se l’usi com a detonant màgic del desenllaç. Amb tot, Austràlia regala una experiència distesa i recorda la importància de qüestions tan bàsiques com comunicar-se, baixar les barreres amb les persones que ens estimen, o que no hem d’intentar aturar una serra mecànica amb els testicles.