L’Arca retrobada sota el desert egipci s’emmagatzema en una nau immensa americana. Així acaba una de les mítiques pel·lis de la saga d’Indiana Jones. Es percep com la millor de les solucions perquè mai ningú tingui l’ambició d’acaparar el seu Poder extraterrenal. Archivo guarda un secret al calaix 34 que no es pot desvetllar. Explica la veu en off que algú va guardar-ho allà, conscient que hi havia un problema i que no es volia enfrontar a la seva urgència. Era el seu punt de vista, potser de funcionari burocràtic mandrós o de treballador públic compromès que confiava en què la Natura sempre acabarà vencent als mals de la Humanitat. Tot depèn del punt de vista.

El que recomana aquest muntatge és veure’n tots els punts de vista possibles i assumir quina és la millor manera de resoldre un conflicte. Van ser els primers astronautes que van veure a ull nu (i van retratar) el planeta Terra que es van adonar que les operacions en un racó del món afecten a la resta. Perquè tots formen part de la mateixa unitat. No es veuen fronteres ni banderes, només mar i terra. El sistema solar, com tot l’Univers h aconseguit bastir un equilibri entre els sistemes, guardant-se unes distàncies amb el Sol i entre els satèl·lits i els altres planetes, per exemple. _Ha estat una relació establerta en milions d’anys que es va produir sense l’ajuda de l’home i que continuarà impassiva, més enllà de la història de la Humanitat. El que han d’aconseguir els individus, doncs, és procurar mantenir l’equilibri en l’interior del planeta, per a tot ésser viu. això és el que garantirà la supervivència de l’espècie. Cal obrir i debatre el tema que s’amaga en el punt 34 i establir una fórmula que garanteixi la millora social de tothom, garantint sobretot que els primers en rebre les ajudes siguin els que pateixen més desigualtats. Només així no caldrà témer per ai algú troba l’Arca, que tant desitjaven els nazis del film de l’Indiana Jones, per a demostrar-se superiors a tots els altres.

La peça instal·lativa convida a un joc que és individual i, alhora, es compartit perquè es juga per parelles ( i amb instants de precioses sorpreses. Des dels primers minuts d’espera als darrers en què s’abandona qualsevol estri audiovisual per comprovar a ull nu com es mouen i què fan els nous arxivers provisionals (espectadors convertits en aquests personatges). És una recerca individual que, en fe-la paral·lelament, es converteix en col·lectiva. Bona troballa.