El col·lectriu Premoh’s Cru és actiu i estable, des del 2016. La peça que ara es presenta a Dans aMetropolitna ja es va poder veure al Sismògraf del 2018. Aviat és dit. La cortrogragia juga, de fet, amb un moviment que evoluciona d’un to conceptua, abstracte, de repeticions i evolucions de cada individu (i que després aniran prenent forma de diàleg, quan les interpretacions es vagin connectant. Com A ciegas o Young blood, va d’endins cap a enfora, sempre amb una mirada que busca l’espectador i prova de connectar-s’hi (sobretot a mesura que agafa aire de hip hop i d’una coreografia molt més dinàmica, ampla, que genera simpatia i sorpreses que arriben a despertar alguna rialla inesperada).

No hi ha una pretensió de narrar res, de buscar relacions entre personatges; només ballar i jugar. Són ells mateixos (deixant anar algun acudit coreogràfic, cert) que connecten quan comencen a fer els moviments clàssics abans de fer una pirueta de b boy. No els cal tampoc. Tot i que el quartet juga a una certa diferència dins de la homogenititat (els monos de mecànic tenen detalls que els diferencien els uns dles altres) també els ballasins tenen moments i aptituds diferents. Però com no es pretén quadrar una coreografia perfecta si no que jugar a ballar junts la diferència és aire per respirar i, en part, perquè el públic es pugui sentir partícep del moviment, dels aplaudiments, dels somriures que es van dibuixant als rostres d’audiència i artistes.