Ivan Padilla és un actor i director molt  amant de la literatura. Bona prova són les obres que ha adaptat, abans d’aquesta Anna Karenina. És el cas de L’oceà  d’Alessandro Baricco (obra publicada el 10993) que en va fer una adaptació del 2013, en va sortir una versió despullada però amb un espai i una intenció prou encertada i també de Sunset Park, estrenada el 2014 a partir de la novel·la de Paul Auster, el 2010. Evidentment, el risc és més gran quan opta per una novel·la de convulses contradiccions escrit per Lev Tolstoi., ara fa més d’un segle, perquè determinades actituds hipòcrites dels protagonistes no responen a la manera de fer d’avui. 

El gran problema d’aquesta adaptació és que exprimeix els dubtes i les intencions dels tres protagonistes del triangle amorós a l’argument. Tot i la intensitat interpretativa (sobretot de Lara Díez) el pinyol queda massa pelat i no hi ha espai per a tastar el regust de les contradiccions, de la ràbia per haver de triar entre el seu fill i el seu amor intens. Cal destacar, també, les ambientacions musicals, interpretades en directe al piano, que pinten els moments amb uns colors i uns tons molt adequats. Tot i aquesta bona idea il·lustrativa no és suficient per fer justícia a una obra universal d’aquest novel·lista rus.