CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Un concentrat de tècnica i imaginació
Publicat el: 12 d'abril de 2016
CRÍTiCA: Amortal Combat
Com passava a Yi-Ha, anterior producció de Los Moñekos, Amortal combat combina ritme trepidant, humor
absurd, acció física i una dosi d’slapstick, ingredients consubstancials
a les seves creacions. És dansa i és teatre, a càrrec de dos ballarins que tenen
un domini absolut de la tècnica, del llenguatge corporal, i la capacitat de
crear un llenguatge propi, personal i irònic. Com succeïa també a l’espectacle abans esmentat, Sarah Anglada i Miquel Fiol s’enfronten en una mena de duel coreogràfic,
que troba el seu moment àlgid quan, després d’un preàmbul delirant, tots dos
inicien un combat de boxa que dinamita les regles del marquès de Queensberry:
tot hi està permès.
Amortal combat és un pas més en l’encara curta trajectòria de
Los Moñekos, un pas coherent, en què la parella de creadors i ballarins –bregats
en companyies com Senza Tempo, Nats Nus o Mudances– exhibeixen uns recursos
físics sorprenents. En aquesta aventura se’ls ha unit, a més, Mauro Paganini,
un polifacètic artista argentí, músic, clown i actor, convertit aquí en mestre
de cerimònies d’un espectacle de carrer de només 25 minuts de durada: un concentrat
de tècnica i imaginació. Com se sol dir, el que és bo, si és curt, encara és
millor.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Amortal Combat
TÍTOL CRÍTiCA: Bona troballa còmica amb dansa
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
7