Molt interessant peça en què  topen la confrontació d’idees amb les formes de criticar-les. Un joc que arrenca d’una farsa impossible (tant patètica com implacable) sobre la situació precària teatral (i el tap generacional) i la necessitat d’expressar-se a través del programa més groc de l’escena de les xarxes socials. Aconseguir likes i seguidors a partir de la provocació, degradant o enganyant els protagonistes. Però, alhora, construint un debat encès entre el què és correcte i el què no ho és que, avui, de fet, és centre de polèmica en els programes de debat política. S’ha de donar veu a l’extrema dreta? Se li ha de permetre que difongui les seves idees demagògiques a través dels canals, aparentment objectius? Si no se’ls hi ataca, es dóna en certa manera cobertura a aquest plantejament primari i carregat de por?

Quin és l’espai que donen les banderes? Què s’hi amaga? Qui s’hi moca? Qui la branda amb dignitat? Quin valor té la bandera davant de la veritat i la injustícia que pateix el col·lectiu que representa, que s’hi sent identificat? Amb una posada en escena que va de la farsa més antipàtica (de somriures forçats i mirades a càmera, més que als testimonis del plató) al contacte físic desfassat, quasi animal, que trenca amb tota convenció moral i (quasi) social. 

El jolc dramatùrgic és d’alt voltatge Compara la legitimitat dels néts d’un col·laborador nazi sentenciat a recordar l’avi com un home  lliure de les culpes que se li van imputar al Tribunal de l’Haia, amb els familiars d’un jove català que s’ha allistat a l’exèrcit de l’Estat islàmic. Tots dos són formes de terrorisme? Terrible pregunta quan aquesta acusació cau a rappers i presos polítics pacífics i passa per alt en canvi, a un home que demana ajuda per atemptar contra el president del govern espanyol.

La disbauxa, la polèmica., el desori es trenca amb un moment de pausa i una cera reconciliació. Una cançó nua i un moviment inesperat (que no es pot desvetllar) aporten la pau que el cos necessitava, mentre la reflexió sobre la legitimitat d’algunes violències continua martellejant al cervell. Espectacle que convida a una conversa tranquil·la amb els altres espectadors