Un dels èxits de les programacions de carrer d’aquest darrer any, ha estat Aleta de la cia Marc Fernández, i ja s’ha vist a moltes de les cites imprescindibles de la dansa i les arts de carrer. Es tracta d’una peça que s’apropa al món casteller a partir del llenguatge de la dansa contemporània i la música en directe i que es va presentar a una Plaça Major de Tàrrega (desafiant la inclinació del terra i la calor de les 5 de la tarda), plena a vessar i amb el caliu de les places quan s’hi fan castellers. Amb cinc ballarins i dos músics en viu (gralla i percussió), Fernández aconsegueix recrear tot l’imaginari casteller, transmetent al públic les emocions de cada moment: la concentració abans de començar, l’esforç i compenetració del grup, el risc i la por a la caiguda, la tensió en els moments clau, etc., fins a la satisfacció i alegria compartida un cop s’aconsegueix. Més enllà de representar l’actuació castellera, Alta és una peça que cristal·litza l’experiència i els valors propis del món casteller, i que ens permet fixar-nos en els detalls i apreciar l’artesania del moviment que s’hi amaga. En aquest sentit, el llenguatge del partnering troba la seva raó de ser per desgranar justament la fisicalitat dels castells, fent palpable la dependència dels altres cossos i l’equilibri de forces per construir-los. Aleta és també una peça que assumeix la cultura pròpia amb propietat (valgui la redundància), cosa que (encara) no és gens evident a casa nostra.