LaBú Teatre s’endinsa en un món d’ombres, paraigües, una àmplia gavardina i mim per a atrapar amb les peripècies d’una noia optimista, romàntica, somiadora i , com El Petit Príncep, enamorada platònicament del seu girasol solitari. Humor absurd de patacada que. Com el Charlie Rivel quesabia extreure petroli amb la peripècia de seure dalt de la cadira, la protagonista no sap com guardar el carro de la compra i descansar. Des de la simplicitat, aconsegueix atrapar els espectadors tant des del riure com des d’uns efectes de teatre visual commovedors. Tant atrapa les fulles seques dels plataners com el confetti. Es percep un cert treball, element a element, en què tot només juga un cop; no hi ha una evolució del personage o de la situació 8potser no hi cal; però fa l’aire d’una produccio feta a partir de l’entrada de cada aparell, sense donar gaire espai a la sorpresa, a la transformaciò en més d’una idea cada un dels elements. Més que treure el mostrari del Màgia Borràs, s’agraeix que un sol mocador (per exemple) desplegui moltes més possibilitats.

La vis còmica i la connexió amb el públic és excel·lent, això sí!