Fidels a la cita que es donaren ara fa
sis anys, la Parking Shakespeare torna al parc de l’Estació del Nord i ho fa
amb una de les comèdies amoroses més àcides del seu autor de referència. Una
lleu operació cosmètica sobre la traducció de Salvador Oliva ha permès adaptar
el text a les necessitats de la companyia (nombre d’actors i d’actrius,
principalment) i a les exigències del particular espai escènic: un cercle al
que s’accedeix per diferents punts entre el públic. L’objectiu es centra en
posar tot el pes de l’espectacle en el text i la interpretació i relegar a un
segon pla la resta d’elements que poden formar part de la nòmina teatral. Malgrat
tot, la Parking Shakespeare sempre ha volgut incorporar alguns apunts musicals
realitzats pels propis actors en escena. En aquesta ocasió, el treball musical
és molt pobre ja que es limita a cantar a
capella un popular tema de The
Beatles que tan sols ajuda a posar un punt final una mica més lluït. En
canvi, és notable l’esforç en elaborar un estilisme sobre un vestuari de carrer
adequat al transvestisme que demana alguns dels personatges i també al fet que
una bona part de l’elenc interpreti dos o més personatges: sobrietat rigorosa
per a la cort de Frederic i explosió de color pels desterrats i pels pastors
que, a més, llueixen amb estrambòtiques combinacions d’estampats. Per dirigir aquest
muntatge, la companyia ha convidat el director i autor Llàtzer Garcia que ja
havia treballat l’obra com ajudant de direcció de Xicu Massó. Pel que sembla,
Llàtzer Garcia s’ha lliurat al joc teatral sense recances. Impregnat de
l’esperit de la companyia, sosté un joc d’aparences i equívocs buscant la
complicitat del públic amb uns actors que ja tenen el lloc molt apamat (tret
d’alguna recent incorporació). Malgrat les difícils condicions de recepció
(soroll ambiental, incomoditat, etc.), la Parking Shakespeare ha tornat a
engrescar al nou, i no tant nou, públic a participar en la seva particular
festa teatral estiuenca. Què sigui per molts anys!