Clara Mingueza és la guitarrista indie Laura (amb música de Paula Jornet l’actriu de Família (im)possible, La meravellosa família Hardwicke o Qui estigui lliure) que s’ha passat al dj Lorine de les distoteques i que s’ha construiït una màscara que la permet fantasejar. Però, el seu retorn al sofà de casa, on l’espera el xicot és estrany. Demana espais on poder sentir-se ella i es troba que arreu l’esperen, la pressionen. Volen el seu flirteig. Només la guitarra l’acompanya i la deixa ser ella sense els prejudicis masclistes. Scratch (com explica en l’arrencada) és l’habilitat del dj de trencar el ritme d’una cançó i fusionar-la en una altre. I en aquest plaer ronda la vida.

La Laura se sent acompanyada per una acció que la treu del seu control i que desconeix si va ser buscat o si es va trobar atrapada. En l’obra, amb una intensitat que puja i baixa com si fos una sessió de disco (amb un final que pacifica les ganes de ballar i convida a sortir de la disco per tornar cap a casa, mansois) la protagonista sentencia que, després de viure i aprendre dels seus dubtes els scratchs els marca ella mateixa; no deixa que ningú li posi la sintonia còmoda. Ella se sentirà dj Lorine i Laura a la vegada, amb una màscara que no amaga, sino que flirteja fins allà on vol. L’autor (Daniel J Meyer) i la directora (Montse Rodríguez Clusella) d’Aka i Uppgivenhet no s’estan de construir un personatge complex, contradictori que fuig de ser un exemple o testimoni, si no que prefigura una noia engimàtica, temptejant l’amor, el sexe, l’amistat i confonent-ho entre gin tonic, chupito i buffers rebotant a les seves temples, hores després d’haver tornat en bus de la disco.