Entre la intensitat i la delicadesa, el nou muntatge d’Animal Religion dialoga amb el passat i reflexiona sobre el concepte de temps, amb una posada en escena poderosa i una força poètica innegable. La son i els somnis, els dies, el planeta, l’univers o la física són alguns dels temes que sobrevolen aquesta aposta introspectiva de circ elevat. A escena, Ahir parteix de la senzillesa per anar, a poc a poc, agafant espectacularitat gràcies a l’espai sonor, l’il·luminació i l’ús del cos i la paraula. Cal dir que el viatge és pausat, agradable, íntim i proper. En general, l’espectacle té moments de gran profunditat filosòfica però també deixa espai per altres més simpàtics, lleugers o divertits que, francament, funcionen molt bé. Finalment, el clímax agafa potència amb alguns números enginyosos de malabarisme i acrobàcia que tenen un cable, un micròfon i un altaveu com a protagonistes per derivar en una psicodèlia gairebé cinematogràfica. En definitiva, es tracta d’una peça que traspassa el públic de manera emocional, psicològica i intel·lectual i, d’aquesta manera, deixa empremta.