La companyia valenciana Pont flotant, que en altres ocasions ha tractat la diversitat generacional i cultural, posa el focus ara en les diferents capacitats. Així, generen sobre l’escenari un dispositiu d’assaig per a fer una acampada al bosc amb un grup d’amics amb característiques variades: des de la que va amb muletes fins a la que només parla en euskera. Des del que té síndrome de Down fins al que perd o oblida tot el que toca. Davant de les situacions adverses, els toca escoltar-se mútuament i posar-se d’acord.

L’espectacle parla de les necessitats que cada persona com a ésser únic i posa l’accent en la cura de les minories, amb una proposta adaptada a persones amb dificultats de visió i audició. En alguns moments, la peça juga amb la incorporació d’escenes en què se’ns priva del so o de la imatge. En altres, es complementa amb l’audiodescripció feta pels mateixos artistes o amb les projeccions de les suggeridores il·lustracions de Raúl Aguirre. L’obra mostra així les diferents maneres de comunicar-nos, convidant-nos a obrir la ment i a generar empatia.

Entre el divers repartiment destaca Monica Lamberti, que posa el necessari punt de mala llet en una peça que té el risc de ser massa edulcorada. A més, l’obra juga amb alguns girs i sorpreses, movent-se a cavall entre la pedagogia, l’humor i la tendresa.