De Chorus en sorgeix Above, un solo de la Shreyashee en què Core es val del contingut dramàtic de la gestualitat i d’aquells moviments de la gramàtica del kathak que porten a qui els realitza a un estat com meditatiu, per accedir a certa transcendència. En aquesta peça, que compta amb el recolzament del Centre Arts Escèniques de Terrassa, sí que hi ha escenes amb so i música de Jorge de Rocha, que posa la veu juntament amb la mateixa Nag. D’altra banda, les llums son de Christian Rubio, que si bé dotava a la llum d’una interessant autonomia en diàleg amb l’estat psicofísic de la ballarina, en alguns casos, al meu parer, es queia en una foscor excessiva com a mínim pels qui patim de miopia. En aquest punt, però, cal reconèixer que les peces, també en aquest cas en què Nag carrega amb tot el pes escènic (com deia acompanyada de llum i en algunes escenes de so), són tan plenes de contingut poètic que amb una mínima forma estètica –caixa negra nua, vestuari negre, llum tènue, etc.–, n’hi ha prou per atrapar l’espectador.