A vegades Tàrrega
ofereix al crític o prescriptor la possibilitat de reprendre un espectacle que
ja ha passat per la cartellera de Barcelona, aquest és el cas. Té tot el sentit
incloure un espectacle com aquest dins Fira Tàrrega, un lloc de trobada de
programadors d’arreu del territori. Abans
que arribi l’alemany és un espectacle de sala, que no requereix massa
condicions tècniques per aixecar-lo allà on sigui. A més, toca un tema que cada
cop afecta a una franja més amplia de la població: l’Alzheimer, una malaltia
neurodegenerativa que no només causa estralls en els qui la pateixen sinó que
implica familiars i amics, cuidadors i personal sanitari de tota mena. Marta
Barceló -autora, guionista, productora i també trapezista- escriu una peça
incisiva però desbordant d’humor i optimisme. El director, Joan Fullana, té el
gran encert de reduir a dos actors l’elenc: Muntsa Alcañiz és Júlia, la
protagonista absoluta de l’obra, i Pedro Mas interpreta la resta de personatges
-fins a 18: fills, metge, desconegut, mecànic…-, tots aquells que creuen la
vida de Júlia des del dia que rep el determinant diagnòstic.  Unes files de cadires de plàstic de les que es
poden trobar a qualsevol sala d’espera de qualsevol organisme públic, ja es
tracti d’un hospital o de l’oficina d’ocupació, resulten una escenografia
essencial i d’alt contingut simbòlic. En aquestes cadires, anirà seient Júlia,
ara il·luminada amb una llum tènue, a vegades sota un focus més potent. La
resta de personatges semblen sortir del no-res o bé del pensament de la
protagonista, acostant-se més o menys a ella segons el moment i la relació que
s’estableix en aquell precís instant. Es tracta d’un enfocament molt encertat
que fa brillar la figura de Muntsa Alcañiz; l’actriu, a més, afegeix solera i
ofici a un personatge que és una autèntica delícia. Abans que arribi l’alemany
no és tan sols un espectacle molt recomanable per anar-hi en família (llevat,
és clar, dels membres més petits), és també una oportunitat per plantejar-nos
moltes coses i l’ocasió de parlar-ne.