Un pare i una filla que es discuteixen al camerino, com ho podrien fer a casa seva.Un actor i una ballarina que s’autointerpreten, trant en l’ofici com en la posició familiar. Aquesta és l’arrencada d’Abans de l’estrena, una proposta que ajunta la ballarina Joana Rañé, amb el seu pare, l’actor Ferran Rañé. Jaume Villanueva ha provat de teixir aquesta relació de veritat/mentida dins de la representació mateix per ensenyar la soledat de l’actor, les seves pors i els seus deliris de grandesa. La filla, confiada, s’adona que mai podrà confiar en un pare que utilitza l’art de fingir un altre com a ofici. Sens dubte, el millor és el final en què, per fi casen ball i personatges. I apareix el Ferran Rañé més ingenu (que evoca al primer Mikado de Dagoll Dagom o a l’intenssíssim Uuuh de Gerard Vázquez. Joana, certament té poc espai per ballar. Ha de donar massa cops peu a la discussió i no se la veu prou còmode. Probablement, agafdarà més frescor a mesura que avanci la temporada. També cal troar-li més oportunitat pel ball, que lligui amb la trama. Certament, és estrany que ella faci d’Ofèlia (l’enamorada de Hamlet) quan el seu pare és aquest jove personatge, guarnit de clown. Probablement, es podria trobar algun altre clàssic que s’adaptés molt millor a la situació que proposa l’obra.

Villanueva és un director entusiasta i molt intuitiu. Ha signat petites perles com ara La vampira del Raval o Llanto (por Sánchez Mejías), però va quedar en una idea mal acabada aquell sobre Serrat, Romance de Curro.