• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • A la fresca
  • /
  • L’estrena més fresca i divertida
CRÍTIQUES
Hqdefault
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

9

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

L’estrena més fresca i divertida

Publicat el: 14 d'octubre de 2019

CRÍTiCA: A la fresca

Tres entranyables padrines han fet cap a la Fira Mediterrània per seure una estona a la fresca i fer-la petar mentre fan mitja. Porten la seva cadira, com s’ha fet des de sempre. Però la seva cadira plegable és monumental i han de trobar un bon lloc on instal·lar-la. Està clar que això sol justifica la itinerància de l’espectacle. La descomunal cadira és un referent que remet als grans de tots els temps -des de Charli Rivel a Tortell Poltrona, passant per l’espectacle Sit de Tricicle- i constitueix l’eix fonamental a partir del qual es desenvolupa tot el joc teatral. La magnitud de l’objecte crida per força l’atenció i les tres pallasses, en interacció constant amb els vianants, deslliguen la seva comicitat i saben fer-se seguir. Les padrines són tres magnífiques pallasses representant tres personatges ben definits. Aviat se’ns presentaran: la Francesca és el Clown o Enfarinat, la Carmen un August murri i l’Estefi es mou a cavall entre l’Excèntric i un Segon August, formant així el trio característic del circ popular. Els tres característics es desenvolupen afegint algunes particularitats còmiques força actuals i fàcils de reconèixer: la tendència de l’August al mam aquí és substituïda per l’addicció als calmants. La seva xerrameca és pràcticament inintel·ligible però quasi ens atrevim a afirmar que la Francesca és catalana, la Carmen andalusa i l’Estefi estrangera, dotant així d’universalitat al personatge. Amb una discreta disfressa però molt ben trobada i “aconjuntada”, un nas postís i un bonic repertori de gags adients als seus personatges, A la fresca embadaleix a tota mena de públic. Hi ha gags de tots tipus, blancs i alguns de grisos tirant cap a negres, fins i tot alguns de contingut sexual pels més “malpensats”. Hi ha al·lusions a formes de teatre tradicional com les processons, jocs d’equilibris maldestres molt mesurats i, fins i tot, hi ha algun moment de “perill” que recorda el ball de l’Àliga de La Patum. Tot plegat esdevé un espectacle rodó, una mena de botó d’or per una fira com la Mediterrània però escaient a qualsevol altre lloc.

CRÍTIQUES RELACIONADES / A la fresca

No hi ha crítiques relacionades

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat