L’escenari del CCCB ja ens
va deixar un dels més emotius treballs del passat Grec, l’espectacle ‘Nadia’ de La Conquesta del Pol Sud. En la mateixa línia d’aportar
valor a la creació escènica per mitjà del teatre-realitat, ‘2015
com a possibilitat’ obri una finestra als barris més multiculturals
de la ciutat per oferir-nos un testimoni de vida, el curt però
intens periple vital d’un grapat d’adolescents d’entre 15 i 20 anys.

El director d’escena Didier Ruiz i el coreògraf Tomeo
Vergés aixequen l’experiment a Barcelona com abans ho havien fet a
París o Avinyó, i és aquesta la gràcia, poder copsar el context
dels joves quasi en la seva totalitat fills d’immigrants, habitants
de barris com el Raval o Poble-sec.

El primer gran mèrit és
haver aconseguit que els adolescents trenquin la por escènica per
tal que la vergonya no encarcari la proposta. El segon és haver-ho
portat tan lluny en matèria de ritme i expressivitat, de forma que
aconseguim entrar sense problemes en la ment d’aquestes persones a meitat camí entre
la infantesa i l’edat adulta.

La pròpia imatge, l’amor, el
sexe, els somnis; un retrat de com són i què esperen de la vida,
una bufetada de realitat que desmunta prejudicis, sense pamflets,
només acostant-nos a un món tan proper i tan lluny alhora com és
la ment d’un adolescent.