El 1r Circ de Nadal aspira a repetir l’aventura molts anys, previsiblement. Ho fa partint d’una estètica molt clàssica en què les acrobàcies manen sobre cap dramatúrgia. Són àgils en les transicions. Per donar temps a la instal·lació del llit elàstic distreuen amb una entrada de pallasso a la grada. També per a la col·locació de la tarima des d’on estirar verticals sobre bastons. El risc i el més difícil encara és la dramatúrgia que marca el ritme sota la vela de circ clàssic. Si els Raluy ja és un habitual al Port Vell (van alternant-se les dues famílies després de l’escissió familiar), o el Circ d’Hivern a Nou Barris (Rara avis, enguan) ja fa 29 anys que estrena producció de circ contemporani, la troupe dels Rossi volen instal·lar-se periodicament a La Maquinista.

Roger Julià, un pallasso excèntric de Cia. Rhum (Gran reserva, El diablo cojuelo), ha fet de presentador els primers dies. Estaran fent temporada fins al 9 de febrer. La seva carpa duplica passis, oferint un nou format: El Circo del miedo. L’estètica que busca un públic més juvenil i irreverent potser podria compartir alguns números com ara, la coreografia de làsers, que recorden espases jedih i també de Sikhs, de les Guerres de les Galàxies. En tot cas, sobta com hagin plantejat els de Rossi show time S.L la comuicació en català per al públic familiar i el castellà, per a les sessions juvenils.

En la versió familiar de tarda, amb una presentació en català, les entrades de pallassos (sense necessitat ni de lluir el nas vermell) juguen amb els pares més cepats, amb unes bromes que els ridiculitzen afectuosament. En realitat, els riures de la família són el millor antídot contra la vergonya. Les mares, junt amb la canalla (que possiblement també voldria ser voluntària a trepitzar la pista) queden tranquil·lament a platea. Les especialitats de circ són variades: alternant aeris amb equilibrisme: Trapezi volant, portés acrobàtics, bicicleta acrobàtica (són capaços de circular amb una de 7,9 centímetres!) equilibri amb monocicle, acrobàcia amb pilotes, o verticals sobre bastons que interpreta un jove de 14 anys. Presentació austera que prova de remarcar els èxits de cada artista.

Als somriures d’acadèmia en les salutacions i dels quadres de posat en plena execució, hi correspon l’entusiasme del públic que aplaudeix generosament. El circ clàssic el del més difícil encara, el del triple mortal en trapezi volant esclata quan s’aconsegueix el triple mortal al segon intent. L’art del circ clàssic, com lamàgi, sense més recurs que la mateixa tècnica converteix els cossos en elements transformables i de notable equilibri i bellesa. Aquesta és la seva sorpresa; que el públic percebi que les seves execucions són fruit de temps i constància fins que es converteix en un exercici que es pot portar a pista. La vintena d’artistes de la troupe presenten els seus números d’especialitat i ho complementen amb feina de mosso de pista i d’acomodació a les grades.