Cal dir-ho d’entrada: #1000likes no és
un espectacle concebut per representar en un teatre, sinó per fer-ho als
instituts, els espais naturals d’escenificació d’una situació tan tristament
habitual com és l’assetjament d’un/a alumne/a a través de les xarxes socials (i
a mans dels companys de classe) i les conseqüències que se’n deriven. És per
això que el muntatge és mínim (a penes un element que igual és un seient com la
fotocopiadora de la sala de professors) i una pantalla en què s’hi projecten
converses de grups de whatsapp que van escampant rumors malintencionats. Un
attrezzo, així, doncs, adaptable a les dimensions d’una aula, en la línia del #Like_Unfollow
de Gerard Guix i Montse Rodríguez que es va veure a la Mostra 2016 i que el
tàndem creador passeja també pels centres escolars.

Vist així, pensem que és inapropiat fer un
comentari estrictament artístic o teatral de #1000likes: centrant-nos en
aquest aspecte, es podria dir que les interpretacions són irregulars o que les
petites pauses per escriure/llegir els missatges projectats a la pantalla
interrompen la fluidesa de la narració. L’objectiu, però, és un altre:
involucrar el públic (nois i noies de l’edat dels personatges), fer-los
partícips del relat amb l’ajut d’una app que els permet seguir als seus mòbils
els xats dels difamadors i, fins i tot, a intervenir en les seves converses.

Aquest és realment l’atractiu de la proposta.
Un atractiu que potencia la mateixa companyia quan convida els espectadors a
“reescriure” algunes escenes per evitar el bullying virtual… i els demostra
que, si no està alerta, qualsevol d’ells pot convertir-se en assetjador. Un
exercici interessant en horari escolar.