Bark
Sismògraf d’Olot, 9 d’abril de 2022

Recordaré durant molt temps aquest inclassificable espectacle. Bark combina dansa, circ, música i teatre en el que en definitiva és una passejada poètica amb un missatge cabdal: com a humans, tenim la necessitat (més moral que pràctica) de repensar el nostre lloc respecte a la resta de la natura per aconseguir viure-hi en harmonia. La companyia escandinava Acting for climate ens transmet aquesta idea combinant molta simbologia amb alguns textos escollits amb cura i deixats anar amb comptagotes en forma de preguntes, poemes o versos de cançó (recitats en català, amb molt mèrit per part seva).

La característica potser més diferencial de l’espectacle és el fet que sigui una caminada (tant dels espectadors com de les quatre ballarines): un passeig de més d’una hora que no té com a objectiu arribar enlloc sinó tan sols fer camí. Aquest tret, combinat amb la pregunta “Quant de temps podria estar aquí?”, que elles van repetint com si fos un mantra al llarg de tota la passejada, es pot veure com una defensa del finit, del que arriba (balla, en el seu cas) i marxa, deixant el que ha trobat tal com estava.

En certs moments, el grup de caminants ens parem i les observem: sovint pugen les unes sobre les altres, com si fessin de castelleres, ajudant-se mútuament i dels arbres, tot incidint en la importància de la cooperació per assolir metes comunes. A mesura que avança l’espectacle, cada vegada les veiem més amunt en els troncs, fins que inesperadament ens les trobem penjades amb corda i arnès potser a més de 20 m sobre els nostres caps. Per mi, aquest és el moment culminant de la caminada. S’escenifica amb claredat l’harmonia entre la persona i la natura. Ballen amb total naturalitat mentre es van allunyant i apropant a l’arbre, com si volessin. Es fa evident la grandiositat de la natura en relació amb la persona, però alhora, quan elles estan com levitant entre les copes sembla que parlin de tu a tu amb els troncs. Una relació igualitària, respectuosa. Com a curiositat, en física, el moviment d’un pèndol és, tècnicament, un moviment harmònic simple. En el cas de Bark, no podria tenir més sentit, encara que la seva ingènua simplicitat sigui només aparent. 

A part de tots aquests recursos artístics, també crec que és important ressaltar l’ambient que aconsegueixen crear. Tot i haver-hi de rerefons un missatge tan seriós com l’emergència climàtica, el to no és ni de bon tros dramàtic. Més aviat el contrari: creen un ambient íntim i acollidor, relaxat, distès i amb tocs d’humor ben trobats. D’alguna manera, transporten els espectadors a un món de fantasia on, quan acaba l’espectacle, crec que molts desitjaríem quedar-nos. 

Andreu Boix Pagès
@aboix348

Font de la imatge: https://www.actingforclimate.com/bark