• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
novaveu
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • QUI SOM A # NOVAVEU
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • ACTIVITATS
  • RECOMANA
  • Home
  • /
  • Woyzeck. Parking Shakespeare
  • /
  • L’angoixa atemporal
CRÍTIQUES #NOVAVEU

Woyzeck. Parking Shakespeare

per b3d6a296c2
imagen
imagen placeholder
PER: b3d6a296c2
ANAR A FiTXA DE L’OBRA

L’angoixa atemporal

Publicat el: 19 de febrer de 2020

CRÍTiCA: Woyzeck. Parking Shakespeare

Woyzeck (Parking Shakespeare)
CC Farinera del Clot, 4 de febrer de 2019

© Aitor Rodero

Els Parking Shakespeare han decidit celebrar el seu desè aniversari recuperant el muntatge de Woyzeck de Georg Büchner en versió de Marc Rosich, estrenada el 2013 i representada posteriorment a la Sala Beckett. L’escenari escollit aquest cop és la Farinera del Clot, un espai industrial en el que la distància entre els actors i el públic desapareix, com aconsegueixen a l’estiu amb l’escenari del parc de l’Estació del Nord.

L’obra de Büchner ens parla de la caiguda en la follia d’un soldat ras, Woyzeck (Carles Gilabert) fruit de les pressions dels seus superiors, el capità, de la ciència, representada pel doctor, i de la família, especialment de la seva dona, Marie (Ester Cort), que el rebutja i li és infidel amb el tambor major (Àlvar Triay). Però el que fa que aquesta obra ens encongeixi és l’angoixa atemporal que transmet: no ens compadim de Woyzeck en la seva misèria, sinó que compartim la por a no ser com els altres esperen i a no tenir espai per respirar coberts per les expectatives i exigències que ens van colgant. El personatge de Büchner corre per l’escenari com si el moviment el pogués alliberar, però nosaltres el mirem atents des de la cadira, quiets, i sabem que per més que corri ja està condemnat a partir aquesta angoixa.

La pressió de la comunitat vers l’individu se’ns representa des d’un principi pel conjunt dels actors acostant-se al centre de la sala mentre canten com un cor. A partir d’aquí, la música anirà marcant les diferents parts de l’obra, les escenes que empenyen Woyzeck cap a la bogeria i el crim. Curiosament és el fill de Woyzeck (Pep Garcia-Pascual), atent observador que roman a escena durant tota l’obra, qui anirà canviant les cintes de casset que donen banda sonora a les accions dels personatges. La magnífica interpretació de Carles Gilabert ens transmet la tensió interna que mou compulsivament al protagonista i ens manté atrapats i fins al final de l’obra.

Per molts anys d’encerts com aquest, Parking Shakespeare!

Iris Llop
@Fallen_Der_Welt

TORNAR A CRÍTIQUES
CRÍTIQUES RELACIONADES / Woyzeck. Parking Shakespeare

TÍTOL CRÍTiCA: Deu anys d’experiència i ganes de créixer

PER: Nil Martín
Img 2416 2
LLEGiR MÉS
novaveu
[email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat