El llibertí
Teatre Poliorama, 28 de febrer de 2018

El llibertí explica, com ja diu el seu nom, la història d’un home alliberat, un home que fa i va amb qui vol o, com diu el diccionari, “persona que té una conducte immoral i viciosa”. Que aquest home sigui Diderot (el creador de l’enciclopèdia francesa i filòsof) passa per darrere de la seva condició de llibertí. I és que en aquesta obra seguirem els raonaments de Diderot per aconseguir fer un article sobre la moral per l’enciclopèdia mentre l’interrompen tot de personatges femenins, la majoria amb fins sexuals, i un de masculí per recordar-li, apressadament, que ha d’acabar l’article.

Els personatges juguen a la filosofia en un món de seducció i sexe, dic juguen perquè tot i que la filosofia hi està molt present (al cap i a la fi al llarg de l’obra donarem voltes i més voltes al concepte de la moral) no és ni molt menys l’eix principal, l’obra s’està de llargues cavil·lacions i va més a l’acció buscant sovint el riure.

Aprofitant la instal·lació del Poliorama el llibertí no s’està de res i gaudeix d’una escenografia clàssica impressionant, il·luminació realista i un vestuari espectacular i de l’època. Això juga a favor en aquesta comèdia que jugant a ridiculitzar el masclisme potser n’acaba adquirint tocs i que en alguns moments es fa una mica repetitiva i llarga. Al cap i a la fi, aprofitant que és una adaptació, potser hauria estat interessant posar-hi tocs més actuals i modernitzar-la una mica sense perdre l’aire històric que té.

Així doncs el llibertí és una comèdia per passar l’estona que es recomana anar a veure-la amb la ment ben relaxada, a punt per pensar una mica però, bàsicament, per riure.

Cèlia Ventura
@soctastaolletes