Festival Temporada Alta (Girona), 17 de novembre de 2023
Aquests dies, on les terres gironines estan plenes d’art escènic, m’he parat a escoltar què diuen els espectadors i les espectadores de les peces de dansa. Sembla que agraden molt, i que senten interès per aquestes, però la gran majoria d’elles les troben massa llargues i potser pesades. En tot cas, això no passa amb Firmamento, ja que si he de definir aquesta obra en una sola paraula, seria hipnòtic.
Un any més, al Festival de Temporada Alta de Girona ha portat una peça de dansa teatralitzada i art audiovisual amb la firma de la Veronal. Marcos Morau, el creador, director artístic i coreògraf, amb col·laboració de les intèrprets, ha aconseguit, juntament amb tot el seu equip, portar-nos una representació amb tots els engranatges ben ajustats i coordinats per explicar-nos una història. La història de com veu el pas de la imaginació il·limitada dels adolescents a la limitació d’aquesta en el pas de l’etapa jove.
L’àmbit tècnic és espectacular. La construcció escènica, de mà d’en Max Glaenzel, està molt ben ideada, creant diferents escenaris, destacant d’ella la profunditat. Així com tots els elements que intervenen tenen un sentit amb el missatge que volen transmetre, hi ha un raonament que justifica la seva aparició i aportació. Per descomptat, destacar a totes les intèrprets, la connexió entre elles és vital, però m’agradaria fer una menció especial a Lorena Nogal i Jon López, els quals he tingut el plaer de veure’ls en altres funcions, sent sempre fascinant contemplar com es mouen els seus cossos a l’escenari. En conclusió, han creat una harmonia que fa que no les hi treguis l’ull de sobre, i al mateix temps puguis anar reflexionant sobre el que veus. Firmamento és complex, i segurament que no sigui del gust de tothom, però viure aquesta experiència pot ser molt enriquidor.
En tornar a casa, vaig anar a buscar aquella capsa que tinc amagada al fons de l’armari. Ara és plena de pols, la tenia ben oblidada guardant les il·lusions, els projectes i els somnis que vaig pensar quan la meva creativitat no estava condicionada. Però després d’aquesta nit, no tinc por a la immensitat d’una tela en blanc.
Eduard Cabezudo