La Sisena [o la Democratització del Messies en un Miracle i tres actes]
Teatre la Passió d’Esparreguera, 27 d’octubre de 2023
Qüestionar-se les tradicions, desgranant la identitat i tot allò que ritualísticament estem acostumats a reproduir, és un exercici d’alt risc. Si a més, aquests costums sotmesos a escrutini, formen part del material genètic del lloc on has crescut, aquest risc esdevé seducció.
És nit d’estrena al montserratí, on LALTRE col·lectiu ens ha citat per fer-nos partícips d’una desconstrucció de rituals esparreguerins, disseccionant ni més ni menys que una de les escenes de la Passió de Crist. Estem a la sisena parada del Via Crucis i Verònica es topa amb Jesús. Commoguda, li cedeix el seu vel i li apropa a la cara, que queda immediatament impresa sobre la tela, donant lloc així al naixement del rostre etern. La creença tangible. La possibilitat de veure i creure.
La proposta de LALTRE col·lectiu torna després d’haver-se estrenat fa gairebé dos anys. Durant un miracle i tres actes, els creadors i directors Antonio Cortijo i Gerard Sancho ens fan despertar infinites preguntes sobre la iconografia de Jesús i la universalització de la fe. És el coneixement i la reproducció del rostre de crist la democratització de la seva imatge o una banalització de la seva figura? Què necessitem veure, per creure? Sabem lluitar contra allò que no veiem?
La peça, que es construeix amb llenguatge i eines contemporànies, comença amb un repàs de les estacions del Via Crucis que ràpidament contextualitza a tots aquells que no hem tingut la sort d’aprendre a caminar entre els decorats de la Passió. Un conjunt d’escenes executades pels intèrprets Marc Carcasona i Emma Duran, acompanyats pels propis directors. Culminats els primers quadres i havent presenciat un miracle, els tres actes: la presentació de la primera fotoperiodista de la història, la reproducció del mite i la mercantilització de la fe.
Cortijo i Sancho fan una feina molt interessant integrant una estètica estrictament moderna amb una temàtica d’origen aparentment ancestral. L’espai sonor de Ferran López contribueix a aquesta deformació de la tradició, fent-la esdevenir contemporaneïtat a través de temes originals. Cançons que canta el mateix Marc Carcasona, portaveu recurrent del discurs, que brilla en totes les facetes de la seva interpretació. Cants, monòlegs i dansa, aquesta última ideada per Emma Duran, que omple de moviment un espai escènic immaculat i que a més s’atreveix, encertadíssima, amb el text.
Partint d’un tema profundament identitari que podria semblar concret i aliè al públic general, LALTRE col·lectiu ens presenta una reflexió intel·ligent i exhaustiva que és extensible a tothom. Qüestionen els fonaments de les seves creences, analitzen allò que són i s’inspiren per poder pensar i explicar-nos el que volen ser. Una mirada cap al futur sense deixar d’abraçar fort els orígens.
Acaba aquesta tanda de funcions amb l’esperança que el miracle de la Sisena pugui tornar a veure’s ben aviat. LALTRE col·lectiu té moltes coses per explicar i territoris per explorar. Quina és la pròxima estació?
@mariapuco_