MexicatasEspai Brossa, 29 de novembre de 2019

Del còctel de vuit actrius mexicanes, un dramaturg català i un director cordovès surt Mexicatas. Una obra de la Cia. Cor de Maguey amb direcció d’Antonio Calvo que es va estrenar l’any passat a Fira Tàrrega i torna a l’Espai Brossa de Barcelona fins el 15 de desembre.

L’espectacle neix de l’experiència personal i les inquietuds de les seves vuit protagonistes -cosa que la fa molt autèntica- i el segell inconfusible de Sergi Belbel, que ho tenyeix tot d’un humor àcid ideal per a riure’ns de nosaltres mateixos. L’obra està formada per un conjunt d’escenes que ens dibuixaran la història de la migració, concretament, de noies mexicanes cap a Catalunya. Escenes que deixen al descobert la idiosincràsia mexicana i ens revelen el xoc cultural que viuen en arribar i els motius que les porten a decidir instal·lar-se en terres catalanes. Es fa un retrat més aviat dur de la realitat de Mèxic, denunciant la cruesa del masclisme, el classisme i el racisme que pateixen sobretot les dones en el seu país. Però Catalunya no se’n salva perquè aquí totes aquestes crueses relatades també hi són però de manera més subtil, una subtilesa que sovint no ajuda a poder-les combatre de cara.

Ja des de l’inici veurem que el ritme, a voltes frenètic o delirant, i l’excel·lent coordinació entre les actrius marcarà tot l’espectacle. La feina d’aquestes és notable, amb una sintonia entre elles magnífica que permet que les escenes es vagin succeint de manera fluïda, combinant la nostàlgia pel país d’origen amb les sorpreses de la terra d’acollida entre grans dosis d’humor.

És una obra que emociona, tant si ets de Mèxic com de Catalunya, i anar-la a veure amb una amiga mexicana, com vaig fer jo, no té preu. Érem davant d’un retrat viu de nosaltres mateixes i la nostra relació; “això ho fas tu!” “Ah! que bo, ja sé d’on ho has tret!” ens dèiem amb una mirada. I és que l’obra ajuda a acostar visions, a una comprensió més àmplia de l’arrel de l’altra, a posar-nos a la seva pell i veure’ns des de fora. “Me he emocionado en muchos momentos, las entiendo. Y llevo cinco años sin ir a México, ¡me toca más!” em deia ella en acabar l’obra mentre jo me l’escoltava atentament i l’entenia de veritat; una nova finestra entre nosaltres s’acabava d’obrir de bat a bat.

Joana Cortils