L’assaig d’Aüc

Després de Limbo, Les impuxibles (el tàndem format per les germanes Clara i Ariadna Peya) no han agafat el camí fàcil i es proposen fer-nos reflexionar sobre la violència sexual que patim les dones (només pel fet de ser-ho). Aquest cop a més no estan soles, uneixen forces amb Carla Rovira, que ja ens va deixar bocabadats amb Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, primer a Fira Tàrrega i després a l’Antic Teatre.

Accions, text, música i dansa flueixen com un sol element, tal i com hem pogut comprovar a l’assaig obert dins del cicle el Grec en Creació. Ens han mostrat 20 minuts de l’espectacle, la primera part, i ens han deixat sense alè i amb la mel als llavis per veure’l sencer. Impactant, tant que fa por parpellejar; el ritme és frenètic, però també hi ha moments de calma, on s’imposa una tranquil·litat obligada, una parada per explicar coses, per posar encara més els punts sobre les is, per aclarir per què s’expressen d’una manera o d’una altra.

Tal com afirma Carla Rovira, la dramatúrgia s’ha fet entre totes i malgrat que no sigui un tema gens amable hi ha moments per dibuixar petits somriures, però sense enganyar-se, no és una comèdia, però les víctimes tenen dret a viure, a seguir vivint. No és ni serà un espectacle light, ni tampoc no ho pretén, el que sí que busca, però, és deixar enrere tots els tòpics que sovint circulen sobre la violència sexual i les seves víctimes, com ara com són tractades per la societat i com en molts dels casos mira o mirem cap una altra banda.

Les paraules fereixen, ens fan reflexionar, però la importancia del moviment, de la dansa, és brutal. Resulta tant o més suggeridora que el mateix text, són un cop fort a l’estòmac, tot un cop de peu que ens deixa sense respiració. I sense raó plausible, al mateix temps no podem desenganxar els nostres ulls de l’acció, és com un imant.

Els assistents que vam poder gaudir de l’assaig érem totes dones, un fet que podria ser casual, però que resulta força rellevant. Malgrat que l’equip artístic estigui format per dones (a la part tècnica hi ha algun home), és un espectacle recomanat per dones però també per homes, que són subjectes i botxins d’aquesta violència (no tots, per descomptat). Totes vam coincidir que hauria resultat enriquidor haver tingut el punt de vista masculí sobre el que acabàvem de veure. De moment no ha pogut ser, però de ben segur que durant el seu pas per La Seca la companyia rebrà, entre d’altres, aquest feedback. I encara que ja ho era en paper, després d’aquest tastet, Aüc s’ha convertit en un dels espectacles imprescindibles i necessaris d’aquest Grec 2017.