La baixada als inferns de Dante

“El futbol no ha pogut amb nosaltres. La
cultura resisteix”. Amb aquestes paraules, a les deu de la nit passades, el drag queen Virgili ha donat per acabada La baixada als inferns de Dante. “Ens
veiem al Purgatori”. Serà el 4 de juliol.

La Fabra i Coats ha estat un autèntic infern
per on centenars de persones han passejat entre ànimes en pena, violents,
heretges, luxuriosos, bèsties ferotges… com si fossin l’autor italià, de la
mà del poeta clàssic. Els espectadors s’han submergit en les fosques brases i
han estat testimonis del que espera als pecadors després de la vida. De fet,
tots ens hem sentit una mica pecadors (tots ho som, oi?). El col·lectiu
Insectotròpics buscava la complicitat dels visitants però, sobretot, la dels
gairebé 20 grups o artistes que han col·laborat a enriquir aquesta experiència
estranya, sorprenent i canyera convertint-la en una mena de jam session,
performance, escultura, obra de teatre, taller, laboratori, dansa, poesia…
oberta al públic.

Tot ha transcorregut amb una cadència marcada
pels músics (en dos dels angles de l’espai), coordinats pels Za! (grup resident
a la Fabra i Coats, igual que Insectotròpics, fins que acabi aquest any).
Acords electrònics, simples acompanyaments sonors, rock dur, música de fons. No
ha faltat acció en cap moment de les cinc hores d’espectacle. Sobre una mena de
ring (o, potser, un altar de sacrificis) hem vist patir Dante, el pecador; hem
vist plasmar-se la violència, i la gola i l’avarícia… Hem vist projeccions
relacionades amb cada cercle de l’infern, des del Tío Gilito fins a els
personatges més glamuorosos de la nostra societat. Hem reconegut Caronte amb la
seva barca i el can Cerbero, guardià de l’inframón. Hem assistit a la creació d’efímeres
obres d’art en forma de dibuixos gegants i hem gaudit (molt) d’una sessió
ininterrompuda de vídeoart que ha barrejat pintura, fotografia, efectes
especials i, lògicament, vídeo.

I, entre els milers de lectures que poden admetre
cinc hores non-stop d’art en viu, interpretacions
marcades per la improvisació dels diversos grups, ens quedem amb una qüestió delicada:
els pecats que va descriure Dante, segueixen sent pecats per a nosaltres? Tots?
Quina visió tenim actualment de la luxúria? I de l’heretgia? Fins a on arriba
la violència? O on comença la violència?

Potser el millor és cremar-ho tot. Tres
figures de terracota (els tres caps de Cerbero?), cuites en un forn al pati de
la fàbrica, han acabat cremades i destrossades simbolitzant la fugida dels
inferns, en una interpretació lliure del final de la epopeia.

El 4 de juliol es repetirà l’experiència amb
el Purgatori i el 4 d’octubre, amb el
Paradís. El llenguatge podrà ser un
altre (potser un streaming?) o el
mateix. Havent visitat aquest espectacular infern, podem dir que el que
segueixi garantirà emocions fortes.