Fira Terres arrela

El I Pla d’Impuls del Teatre ha possibilitat crear un festival estratègic de teatre de sala específic. Sota l’empenta de Ciatre (associació de companyies de teatre professional de Catalunya creada l’any 1996), del 23 al 26 de gener es programaran una dotzena d’espectacles que han resultat els seleccionats d’entre 107 títols per a aquesta primera edició de Fira Terres. Ciatre recupera el lideratge per facilitar les gires d’espectacles de companyies catalanes al Principat. I també a l’Estat espanyol. Perquè la voluntat del Festival Terres és atraure programadors estatals perquè també incorporin produccions catalanes (que tenen l’opció de fer l’obra en castellà) a les seves programacions.

Les estadístiques constaten que les gires van patir una extraordinària caiguda arran de la crisi del 2011 pels plans de reducció de despesa de les Administracions. Encara avui, s’està lluny de la recuperació de les gires, tot i que el sector viu, en global, un dels millors moments artístics i de projecció de les arts en viu. Dels 12 títols que s’han seleccionat, un d’ells correspon a una producció de fora de Catalunya. Càsting Lear (que s’ha pogut veure fa unes setmanes a l’Espai Lliure, a Barcelona) és una singular proposta que vol seduir els programadors estatals. La crítica Adriana Nicolau alaba l’obra referint-se a la “intel·ligència escènica” d’aquest treball en la que el Lear de torn no ha pogut veure l’experiència abans i no podrà repetir mai més aquest càsting, a cor obert.

La comèdia és una clau notable entre la llista de seleccionats. Si Exquisit s’inspira en el món de les excentricitats gastronòmiques, Marcel Tomàs juga a transmutar-se amb personatges icònics de la dramatúrgia universal a Un tal Shakespeare. Sempre amb la punxa divertida de l’antibarcelonacentrisme, Josep Maria Viaplana confirma que Cascai Teatre , “amb quatre canyes pot fer un palau”. També els Clownic, proven de connectar amb l’humor des del teatre gestual de la quotidianeïtat a Tomàs, l’extraordinari home normal. L’humor més càustic és, sens dubte, el que practiquen DuoFàcil a Observin aquests fills de putahttps://recomana.cat/obra/observin-aquests-fills-de-puta/ (en què fan una adaptació d’un llibre sobre la impunitat de Florentino Pérez). Després d’haver omplert el Maldà no amaguen el seu desig de girar pel Madrid que retraten (posant-se ells mateixos en la diana de la corrupció). Ana Prieto Nadal titula la seva crítica “Hilarant retaule satíric sobre la corrupció”. Més clar, impossible.

American Pie/The day the music died suposa el retorn del trio de veus de Divinas, després de títols preciosos i molt ben afinats com Enchanté! En canvi, ressona una música de revelació política a Cançons que acaben en fade out de La Copla de Wisconsin. En aquesta peça es produeix una conferència performativa que convida a rellegir la transició i l’operació de la movida madrileña que, en realitat, acabaria per silenciar políticament l’esquerra cultural com avisa Gabriel Sevilla en la seva crítica.

Dels 12 títols seleccionats, hi ha dues peces que responen al format de musical: Per una banda, Alan, de  WeColorMusic, es basa en la història real d’Alan Montoliu que reflexiona sobre la identitat personal i la llibertat individual. Més informal, però també amb un conflicte social de fons, Artemis imagina un viatge iniciàtic sense sortir, pràcticament de l’habitació d’una noia que fuig dels problemes emmirallant-se en l’espai, un musical unipersonal ben treballat. Judit Martínez celebra que Mireia Morera hagi aconseguit el seu somni artístic: ”Aconseguir que el treball de final de grau tingui continuïtat, després d’hores de feina, i complicitats d’amics i coneguts”. També mira al món exterior la proposta de The amateurs Company (Un Bilió d’Estels s’allunya Infinitament de Nosaltres). Per a Ramon Oliver, la peça en què palpa una crisi familiar, té el mèrit de comptar amb projeccions i sofisticats efectes lumínics: “som davant una proposta de petit format que sap com fer lluir els seus recursos tecnològics, encara que aquests parteixen d’un ajustat pressupost”.

El drama personal més íntim també es pot trobar en aquest primer repertori de Fira Terres: Ada Vilaró convida a arrelar-se a la vida i a conscienciar-se sobre els perills del canvi climàtic a La memòria del gel. Martí Figueras alaba la interpretació “és tècnica i passió, cap, pulmons i fetge”. Per últim, un treball fosc i dolorós que se serveix amb una poètica sensible i preciosa. Queralt Riera recupera Pruna, el seu primer títol de la trilogia sobre abusos a la dona. Imma Fernández aplaudeix: “Amb poètica sensibilitat, rigor i claredat expositiva, sense evitar la cruesa, la dramaturga i directora aborda els temes més delicats, execrables i candents de la condició humana”.

Ciatre havia impulsat el Come&See, adreçat als programadors estatals i internacionals. Biennalment, del 2006 al 2012 es van oferir sessions de càpsules de teatre continu que feien tastets de cada espectacle. Va ser un model que es va considerar superat i, per això, es va aparcar. Darrerament, però algunes propostes d’arts de carrer, de dansa i circ, principalment, s’han vist en unes jornades sectorials a l’Atrium de Viladecans i han demostrat que el model era vàlid per a facilitar la tria de la programació als tècnics municipal dels teatres de Catalunya. Fira Terres construeix un nou model: ensenya una dotzena d’espectacles sencers, concentrats en pocs dies i ho completa amb jornades sectorials de reunions i possibles complicitats entre sales i també entre artistes. Fira Terres arrela, en pocs dies a Girona, Salt i Bescanó. Que l’aigua de les gires li sigui propícia!