L’any
2010, el jurat dels Premis de la Crítica va acordar crear una nova
categoria per reconèixer la trajectòria i dedicació professional
d’algun destacat representant de les arts escèniques catalanes. La
nova categoria va ser batejada amb el nom d’un dels degans de la
crítica barcelonina, el periodista i crític Gonzalo
Pérez de Olaguer,
que havia mort dos anys abans. Amb aquesta decisió, els membres del
jurat van voler perpetuar la memòria d’un dels mestres de l’ofici.
Un professional apassionat per l’escena i dotat a més d’una
extraordinària bonhomia i complicitat amb els periodistes que
començaven a seguir l’actualitat teatral, unes qualitats que li van
reportar el respecte i l’estima de tota la professió.
Gonzalo
Pérez de Olaguer (Gènova, 1936-Barcelona, 2008) va conrear el seu
amor pel teatre des de diferents àmbits. En els seus anys
universitaris va dirigir el Teatro Español Universitario (TEU).
L’any 1963 va fundar el Grupo Teatral Bambalinas, amb el que va
muntar obres d’autors tan controverits a l’època com Fernando
Arrabal o Max Frisch. En paral·lel va obrir a Barcelona la llibreria
Metropolitana, especialitzada en llibres de teatre, cinema i poesia.
L’any
1965, juntament amb Francesc Jover, va fundar la revista “Yorik”,
considerada publicació de referència per al teatre independent de
Catalunya. Pérez de Olaguer va ser director de la capçalera fins a
la seva desaparició, el 1974, mentre en paral·lel desenvolupava la
seva faceta periodística en tant que col·laborador habitual de
publicacons com “Primer
Acto” i “Público,
Reseña, Revista Europa” i “Mundo
Revista”.
El
1965 és també l’any en què inicia la seva trajectòria com a
crític de teatre, en publicacions com “Mundo
Diario” (1973-1976), “Diario
de Barcelona” (1976-1978)
i “El
Periódico de Cataluya”,
on va treballar de manera ininterrompuda durant 30 anys, des de
l’aparició del diari fins a la seva mort. Des del 1991 mantenia
una col·laboració setmanal amb “Guía
del Ocio”
de Barcelona i des del 2003 firmava la secció “Memòria
Crítica”, de
la publicació mensual Teatre BCN. Els articles d’aquesta secció,
un retrat de l’escena catalana dels anys 60 i principis dels 70, es
van recollir en el llibre “Els
anys difícils del teatre català. Memòria crítica” (Arola).
A més, és autor dels llibres “Teatre
independent a Catalunya” (Bruguera), “Adolfo
Marsillach: una biografia socio-teatral” (Dopesa), “TNB
(Teatro Nacional de Barcelona): història d’una imposició” (Institut
del Teatre) i “25
Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega” (RBA).
Al
llarg de la seva trajectòria, Gonzalo Pérez de Olaguer va ser
distingit amb diferents guardons. Entre d’altres, va rebre el
Premio Nacional de Teatro en dues ocasions (1967 i 1970), el Premi
Sitges de Teatre (1967), el V Premio Palma de Alicante (2005), el
Premi ADB concedit per la històrica Agrupació Dramàtica de
Barcelona (2003) i el Premi Christa Leem (2009).