Ve de gust fer cap a Móra d’Ebre. Ve molt de gust una Fira dedicada exclusivament a Espectacles Literaris. Això és LITTERARUM, una fira professional on acudeixen programadors del sector, que vénen a pescar espectacles per endur-se’n a les seves bibiblioteques o festivals de poesia o racons de lectura o a teatres, però que també té una part oberta als espectadors en general, cosa que evidentment li dóna molta vida.
Que l’eix central dels espectacles sigui l’obra literària, predominantment la poesia, implica que les propostes siguin diversíssimes. El ventall és molt i molt ampli. Cada grup, cada artista, hi dóna el toc personal, el seu enfoc, el seu format. Aquesta és la gràcia.
Dijous van obrir la Fira els textos de l’ebrenc Artur Bladé, a càrrec de Valer Gisbert. A “La casa de la memòria” el públic redescobria a l’Arxiu Comarcal records, testimonis i sentiments mitjançant la dansa, el teatre i la paraula.
Van tancar la jornada Odile Arqué i el músic Eduard Iniesta, que van batejar la seva poètica proposta com “La paraula grega”, un espectacle amb tot de poemes del rara avis mai prou valorat Jaume Vidal Alcover. Un espectacle que té molta vida per endavant.
Qui va fer treure les lleganyes divendres va ser l’Assumpta Mercader, que amb titelles i contes, amb dos espectacles d’aquests que en diuen familiars, “Cuscueta” i “Tomba la tinta”, s’endinsa en mons màgics, històries inventades, d’altres d’ecos tradicionals, amb esquitxos de Joan Amades o Joaquim Ruyra. Sovint no som conscients de com és d’important fer bons espectacles per a la mainada.
Hi ha poetes d’ara. Sí. I que es posen a l’escenari, sí. El pèsol feréstec ha presentat “Treure’n robins“, amb la mateixa poetessa en escena, Maria Cabrera, premi Carles Riba 2016. Un grup jove i amb moltíssima trempera. Si teniu joves apàtics, porteu-los a veure’ls, que van directe a la vena. La Maria diu els seus poemes i altres que l’han marcat: de Vinyoli fins a Llull.
Teatre Essela ha presentat “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, vers emblemàtic de Foix. Dos recitadors, amb el suport de projeccions, fan un itinerari per la poesia d’avantguarda, tota aquella exaltació de les màquines i la industrialització, fins arribar a l’aspecte més social, la mecanització, l’obrerisme, el sense sentit. Recorren des de Folguera, Salvat Papasseit, Foix, Brossa o Martí Pol. Textos rabiosament actuals i que fan reflexionar. Un espectacle de petit format ideal per a alumnes d’institut.
La llum d’aquesta tarda de maig ha entrat al recòndit espai fosc de la Casa Noble Montagut, l’eixida d’un casal senyorial que padroneja el centre de Móra. “Espero meravelles” és el títol ideal per al concert que han ofert Mirna Vilasís i Xavi Múrcia, i és que aquest és el poema de Montserrat Abelló que la cantant va mostrar a la poetessa un cop musicat i d’on va néixer una fructífera relació artística. Textos d’un intimisme commovedor cantats per una veu lluminosa absolutament compenetrada amb la guitarra còmplice de Xavi Múrcia, el compositor. Un espectacle excel·lent que dóna per a espais de molt més aforament.
Quantes vegades he vist la Marta Pessarodona passejant el gos per Sant Cugat i penso com ha patit. Quantes vegades vaig al bar El Mesón i m’assec a la taula on seia Gabriel Ferrater i em deixo endur pels fantasmes. Quantes històries he sentit dels meus mestres, que van ser alumnes seus! Joan Artigas ha muntat una banda i canta Ferrater. Amb passió, amb ganes. Els versos magistrals d’aquell home estrany, solitari, faldiller, incorrecte, d’una intel·ligència fora de sèrie, prenen aquí tons de cançó melòdica, roquera, jazzística i de la cançó francesa. Un espectacle vital.
A “Dunes” Laura Borràs i Montse Castellà juguen. A partir d’unes quantes postals literàries juguen amb un munt de poetes. Juguen entre elles, amb el públic, la música i la poesia.
La perla d’aquesta nit ha estat la gran artista algueresa Franca Masu, acompanyada de la pianista siciliana Sade Mangiaracina. Reconeguda a tot el món i amb una llarga carrera, Franca Masu és una gran dama de la música mediterrània. El públic ha acabat dempeus i molta gent sortia plorat emocionada de l’espectacle. Per què? Perquè té una gran veu, amb una gran coloratura, i l’ha feta jugar improvisant perquè s’hi trobava de gust. Perquè té un català preciós, que és el de l’Alguer (reducte viu inexplicable del català a l’illa de Sardenya, a Itàlia). Però sobretot perquè respira una enorme sensibilitat, perquè parla de sentiments profunds, perquè té una qualitat musical, una ductilitat, un ventall de registres, una presència escènica… i sobretot una veritat i una humanitat que desarmen!!! La Franca Masu ha cantat i ha recitat textos de poetes algueresos i altres propis seus en català de l’Alguer. COR DE MAR. Un espectacle majúscul. Constatant com ho rep el públic, com s’emociona, com gaudeix, és una pena que els teatres del nostre territori no s’animin a programar-la, perquè és una aposta segura.
Queda encara molta fira per endavant i moltes propostes interessants que cal veure.