Crítica d’Hilos (La Rous)
La Rous fila la vida
Una vegada més la ROUS ens ha tornat a
sorprendre amb un dels seus espectacles: HILOS. Aquesta vegada per
homenatjar a la seva mare, una dona a qui li deien que no podria
tenir fills. Amb aquest espectacle s’ha passat dos anys a
escriure’l. Amb el fantàstic ajut de Joan Font han fet un
espectacle molt polifacètic. S’hi barregen teatre, ombres,
titelles, clown, música, etcètera. L’espectacle va ser realitzat
al teatre de l’Aurora a les 17:30 i a les 20:30 de divendres 8
d’abril.
La seva mare era una dona molt valenta
perquè va donar vida a catorze fills, encara que li deien que no en
podria tenir. La història va del cordó umbilical que es talla però
sempre quedem units amb la nostra mare. Explica la història de la
seva mare: què li agradava, què feia, on vivia, quin caràcter
tenia… L’escenografia no va ser menys que les altres, estava
plena de fils i agulles i me’n vaig adonar que es poden moltes més
coses amb fils i cordills, gràcies a en Davide (disseny
escenografia). L’espectacle era de gran format comparat amb la seva
primera obra, “La casa del abuelo”. La música estava molt bé i
molt entretinguda. Era molt encertada. No només parla de la seva
valentia per ser mare, si no del que va haver de patir per tenir els
fills. Com la guerra, el seu marit, les seves aficions, les
celebracions… La il·luminació era molt encertada i les
diapositives no hi quedaven gens malament. A l’espectacle hi havia
moments molt poètics i molt tendres. Fa servir tota mena de
tècniques des de ball fins a ombres. Està ple de simbologies i
metàfores, per exemple: L’hora de treballar, l’hora de cuidar
els nens, el casament, la mort, els regals. S’ho agafa tot de la
millor manera.
Personalment l’espectacle m’ha
agradat molt, però en algun moment he trobat a faltar més titelles
i un pèl menys de teatre. Personalment no m’agraden les
diapositives però aquestes les he trobat molt adients.
1er Premi: Biel Rossell i Pelfort
(11 anys)
Crítica de Wabi-Sabi (Mons
Dansa)
Wabi-Sabi, històries de paper
Mai us heu parat a pensar què passa
amb les històries que van a parar a la paperera, aquelles històries
rebregades, plenes de guixots, estranyes, plenes d’imaginació…?
Dos personatges, surten del seu
embolcall com uns pollets surten de l’ou, descobriran els misteris
que amaguen totes aquelles boles de paper, que escampades al terra
formen un decorat simple, però encertat.
Tot cobra vida gràcies a Sarah Anglada
i Sara Pons, unes alegres ballarines que ens faran veure i escoltar
papers, plens de colors i formes, mentre que nosaltres gaudim
d’aquest magnífic espectacle.
L’espectacle està dividit en parts,
en les que obren les boles de paper, juguen, ballen i fan servir la
imaginació.
Pel que fa a la música està bastant
ben escollida, hi va bé per a cada moment, i a més hi juga un paper
important en una de les escenes.
Els balls estan molt ben fets, són com
les expressions normals barrejades amb una coreografia, i a més,
expliquen la història amb infinitat de gestos. Les ballarines
interactuen, a través de l’estira i arronsa o bé el joc, però
mai parant de ballar.
La il·luminació està bé, és
adequada.
L’obra és recomanada per al públic
de 6 a 12 anys i a tothom que vulgui viure aquest curiós, divertit i
original espectacle.
Es va representar el diumenge 10
d’abril del 2016 a un quart d’onze al Teatre Municipal Ateneu, de
la companyia Mons Dansa i de l’autora i directora Claudia Moreso.
2on Premi: Cristina
Batalla i Vilà (12 anys)
Crítica de Be God Is (Espai
Dual)
Be God Is
“Be god is” és un espectacle de
clown musical.
L’interpreten 3 personatges amb un
instrument cadascú, i mentre van fent música fan brometes i
ximpleries amb molt pocs objectes i gens d’escenografia: gràcies a
una guitarra elèctrica i 3 cadires aconsegueixen fer un fórmula 1.
El saxofonista (per mi el més graciós i divertit) intentarà trobar
el seu amor entre el públic i farà un número de circ impressionant
mentre toca el saxo!
Trobo que “Be god is” és un
espectacle molt divertit, però que li falta una mica de lògica i
sentit, per exemple: hi ha un tros que van a cavall per l’oest i un
altre que es barallen per un cigarret. Però tots els números i
tonteries que fan són molt divertides i fan molta gràcia.
L’actor principal és impressionant
la manera que es mou, però com que es belluga tant, a vegades no
s’acaba d’entendre el que fa.
“Be god is” és un espectacle en
què no saps el que poden fer, per tant és molt emocionant. Jo el
recomano per gent que tingui ganes de riure i passar una bona estona.
Companyia: Espai Dual. Lloc: Kiosk
del Rec. Dia: Divendres 8/4/2016. Hora: 00:00h
3er Premi: Lluc Torné i Solà
(12 anys)