Fira Trapezi 2019

Cassoles, embuts i cullerots.
Plomes de paó i transistors. Raïm, cigrons i arròs crus, i també espaguetis
bullits! A la Fira Trapezi de Reus hem vist circ amb tots aquests elements.
Nous companys de pista per uns artistes que busquen renovar-se i deixen de
banda les eines habituals. Les malabars amb pilotes o masses ja estan molt
vistes! Tot i això, també hi hem vist els tradicionals martells i ganivets
llençats amb decisió desafiant el pols i les mil i una filigranes sobre tot
tipus d’aparells: bicicleta, banquina, trapezi, etc.

El director de la fira, Leandro
Mendoza, explicava en una de les xerrades professionals que la tendència actual
del circ és desfer-se al màxim dels objectes i disposar de l’espai buit perquè
l’artista s’expressi amb la nuesa del cos. Els aparells acaben convertint-se
sovint en una defensa escènica, un escut, darrere dels quals exhibeixen la tècnica.
És per això que, quan l’exercici no surt com hauria, es diu que “el malabarista
cau amb la massa”. A Trapezi vam poder gaudir de dos espectacles en aquesta
línia: A Salto Alto dels brasilers
Circo no Ato i Babel, Glöm dels
francesos Kaaos Kaamos (així s’indica al programa, si bé provenen de 5 països
diferents), que malauradament només van poder oferir un dels dos passis, ja que
el segon es va haver d’anul·lar per lesió. Totes dues companyies van captivar el nombrós públic de la plaça de la Llibertat –per primer cop amb aforament
limitat a 700 persones– amb els seus espectaculars números acrobàtics que, més
enllà de la tècnica, parlaven del comportament humà. A A Salto Alto, per exemple, vam veure com es transformaven pel
simple fet de vestir-se amb roba elegant i com arribaven a la conclusió que és
preferible deixar la imatge de banda i ser un mateix, sense filtres.

“Sóc un gran defensor que fem obres, no
productes. No som màquines de produir, sinó de comunicar”, afirmava Mendoza. També hem vist bones mostres d’aquesta
“comunicació” a Íntimo de Cia LaMala,
on una parella d’acròbates van desprenent-se de les seves capes –peces de roba/cuirasses–
fins acabar actuant amb els ulls embenats en la màxima prova de confiança o a Quan els crancs portin talons d’Escarlata
Circus –una de les estrenes més esperades d’aquesta edició–, on hem mirat
enrere per resseguir la trajectòria de la companyia, des de les seves primeres
actuacions ara fa més de 30 anys fins a un present en què continuen fent el que
desitgen, si bé ja han entès que es pot “volar” i “domar” de moltes altres
maneres.

Tenim més
exemples: Circus Ronaldo amb Fidelis
Fortibus ha tocat el cor dels espectadors amb la malenconia de “l´últim
clown”, aquell que ha de fer funcionar el show
malgrat ja no hi hagi troupe; la Cia.
Toti Toronell, dividint el públic de Dioptries
a banda i banda de l’escenari central, ha ensenyat entre equilibris i
pallassades que mai pots veure els dos costats de les coses… El circ està
trobant una narrativa, un relat que el dota de més substància i el fa més
interessant, sumant-hi als “ais” i “ohs” de l’entreteniment un missatge que
acompanya acabada la funció.

Però al
Trapezi hi cap tot i molts han agraït, també, riure amb la simpatia i força
desmesurada de la Strong Lady (i el
seu castellà macarrònic) i participar en les enginyoses propostes d’Itinerània Laberint i Titeretú, tot això al Trape-Xic. O, entre d’altres, ja que s’han
programat 22 espectacles, sorprendre’s amb el gran Cabaret nocturn de la plaça
del Mercadal –de 23:30h a 1 de la matinada–, també més argumental que en
ocasions anteriors. Per primera vegada se n’ha externalitzat la direcció
artística lligant els números de trapezi doble, lira, quadre fix, malabars i
roda cyr que s’hi han presentat amb un embolcall més compacte. La fórmula
sembla que ha reeixit i es repetirà en properes edicions. Recomana hi tornarem
per explicar-ho. 

Enguany han gaudit de la fira més de 90.000 espectadors i 206
professionals (un 8% més que l’any passat), xifres positives que s’afegeixen al
bon balanç qualitatiu. Si voleu aprofundir-hi, us convidem a llegir-ne les
crítiques.

Aquests dies, de la mà de Fira
Trapezi, estem gaudint a Reus d’una fabulosa mostra del circ actual amb un
ampli ventall de propostes artístiques. Els espectacles han arrencat dijous al
vespre amb la inauguració i la primera nit de Cabaret nocturn a la plaça del
Mercadal i s’han reprès divendres a la tarda fins aquest diumenge, aturats només
–i per estricta necessitat– a causa de la pluja (divendres a la nit) o per
lesió d’algun dels artistes (de la companyia Kaaos Kaamos, dissabte a la nit). La
decepció general davant la suspensió d’un espectacle sempre hi és, però ni es poden
fer acrobàcies sobre una pista humida ni es pot forçar un cos que exigeix una
pausa. És un dels handicaps de les
arts en viu i que, en circ, dobla el risc. La màgia pot girar-se en contra.

Però no tot han estat espectacles
i aquesta és una de les claus de la seva riquesa. Fira Trapezi també ha ofert
un variat programa d’activitats professionals a Cal Massó, l’espai d’acreditacions
i trobada del sector. Divendres s’ha pogut participar dels tallers organitzats
pel projecte transfronterer De Mar a Mar – Pirineus de Circ investigant les
metodologies que s’utilitzen en els processos d’investigació, coneixent de
primera mà l’acompanyament artístic, descobrint best practices de les dinàmiques en xarxa i posant el nas a tot el
que hi ha darrere del caixet. La jornada s’ha complementat amb una taula rodona
sobre cooperació internacional on, a partir de diferents casos, s’han exposat múltiples
tipus de cooperació tant pel que fa a agents implicats com als focus d’atenció.
Entre les conclusions: la disparitat de capacitats i necessitats dels socis,
els inconvenients de la discriminació positiva (per als no seleccionats), la
durada dels projectes… Qüestions que s’estan analitzant a fons per anar
resolent en properes experiències.

També ha estat molt interessant
la presentació de COFAE (Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques a l’Estat
espanyol) amb la presentació d’algunes xifres sobre la presència del circ en la
seva xarxa de fires, com per exemple que al 2018 s’hi van programar 56
companyies amb els percentatges més elevats a Leioa (20%) i la Mostra Igualada
(18%) i inferiors a Madferia i Alcoi (2% en totes dues); i una segona taula
rodona, en aquesta ocasió organitzada per la fira amb l’APCC (l’Associació de
Professionals del Circ de Catalunya), al voltant de l’herència del circ on s’ha
fet evident que el sector és acollidor i es vol lliure: hi cap tothom i defuig d’etiquetes.

A més, dissabte s’han dut a terme
reunions ràpides –cada cop més esteses en les fires escèniques– entre
companyies i programadors, i un dinar que ha congregat tots els perfils de
professionals acreditats en un ambient distès favorable a la conversa.

Així doncs, al backstage, darrere de l’exhibició
pública d’espectacles als teatres i les places, el Trapezi treballa activament
per contribuir a l’impuls del món del circ, un món que –com la resta d’arts
escèniques– es troba en replantejament constant i busca noves fórmules per gaudir
de la millor salut possible: a nivell creatiu i dels creadors que li donen
vida.

Les fires són molt més que 4 dies
d’espectacles, que una gran festa escènica compartida, són un dels pous de
cultiu més rellevants i imprescindibles de qualsevol indústria. Trapezi, la cita
estratègica del mercat del circ a Catalunya, ha acollit enguany més de 270
professionals inscrits i ha revalidat el seu rol amb nota. Aquesta tarda clourà
la 23a edició amb molt bones sensacions generals, però no acabarà pas la feina,
posarà un punt i seguit per començar a dissenyar el Trapezi 2020.

Aquests dies, de la mà de Fira
Trapezi, estem gaudint a Reus d’una fabulosa mostra del circ actual amb un
ampli ventall de propostes artístiques. Els espectacles han arrencat dijous al
vespre amb la inauguració i la primera nit de Cabaret nocturn a la plaça del
Mercadal i s’han reprès divendres a la tarda fins aquest diumenge, aturats només
–i per estricta necessitat– a causa de la pluja (divendres a la nit) o per
lesió d’algun dels artistes (de la companyia Kaaos Kaamos, dissabte a la nit). La
decepció general davant la suspensió d’un espectacle sempre hi és, però ni es poden
fer acrobàcies sobre una pista humida ni es pot forçar un cos que exigeix una
pausa. És un dels handicaps de les
arts en viu i que, en circ, dobla el risc. La màgia pot girar-se en contra.

Però no tot han estat espectacles
i aquesta és una de les claus de la seva riquesa. Fira Trapezi també ha ofert
un variat programa d’activitats professionals a Cal Massó, l’espai d’acreditacions
i trobada del sector. Divendres s’ha pogut participar dels tallers organitzats
pel projecte transfronterer De Mar a Mar – Pirineus de Circ investigant les
metodologies que s’utilitzen en els processos d’investigació, coneixent de
primera mà l’acompanyament artístic, descobrint best practices de les dinàmiques en xarxa i posant el nas a tot el
que hi ha darrere del caixet. La jornada s’ha complementat amb una taula rodona
sobre cooperació internacional on, a partir de diferents casos, s’han exposat múltiples
tipus de cooperació tant pel que fa a agents implicats com als focus d’atenció.
Entre les conclusions: la disparitat de capacitats i necessitats dels socis,
els inconvenients de la discriminació positiva (per als no seleccionats), la
durada dels projectes… Qüestions que s’estan analitzant a fons per anar
resolent en properes experiències.

També ha estat molt interessant
la presentació de COFAE (Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques a l’Estat
espanyol) amb la presentació d’algunes xifres sobre la presència del circ en la
seva xarxa de fires, com per exemple que al 2018 s’hi van programar 56
companyies amb els percentatges més elevats a Leioa (20%) i la Mostra Igualada
(18%) i inferiors a Madferia i Alcoi (2% en totes dues); i una segona taula
rodona, en aquesta ocasió organitzada per la fira amb l’APCC (l’Associació de
Professionals del Circ de Catalunya), al voltant de l’herència del circ on s’ha
fet evident que el sector és acollidor i es vol lliure: hi cap tothom i defuig d’etiquetes.

A més, dissabte s’han dut a terme
reunions ràpides –cada cop més esteses en les fires escèniques– entre
companyies i programadors, i un dinar que ha congregat tots els perfils de
professionals acreditats en un ambient distès favorable a la conversa.

Així doncs, al backstage, darrere de l’exhibició
pública d’espectacles als teatres i les places, el Trapezi treballa activament
per contribuir a l’impuls del món del circ, un món que –com la resta d’arts
escèniques– es troba en replantejament constant i busca noves fórmules per gaudir
de la millor salut possible: a nivell creatiu i dels creadors que li donen
vida.

Les fires són molt més que 4 dies
d’espectacles, que una gran festa escènica compartida, són un dels pous de
cultiu més rellevants i imprescindibles de qualsevol indústria. Trapezi, la cita
estratègica del mercat del circ a Catalunya, ha acollit enguany més de 200 professionals inscrits i ha revalidat el seu rol amb nota. Aquesta tarda clourà
la 23a edició amb molt bones sensacions generals, però no acabarà pas la feina,
posarà un punt i seguit per començar a dissenyar el Trapezi 2020.

Del Canadà, Brasil, França,
Bèlgica, Itàlia i el Regne Unit. Aquestes són les procedències de les 12
companyies estrangeres que enguany visitaran la Fira del Circ Trapezi de Reus,
una oportunitat excel·lent per tafanejar què es cou a fora i veure espectacles
que difícilment pescarem a les nostres cartelleres. Produccions que, sovint,
ens obren no només la boca, sinó també la ment.

Entre els muntatges amb segell
internacional hi trobem les acrobàcies d’Íntimo de La Mala i els equilibris
d’Ovvio de Kolectivo Lapso Cirk –estrenes a l’Estat–, i la crítica al
consumisme d’A salto alto de Circo no Ato i l’exhibició de força de Strong
Lady! de Strong Lady Productions –estrenes a Catalunya–. Un altre dels reclams
de la programació és Circus Ronaldo amb Fidelis
Fortibus, que ja vam gaudir al Festival Grec 2017 quan es va plantar amb la carpa al bell mig de la plaça Margarida Xirgu. Si us el vau perdre
aleshores, atents aquesta vegada! A més de ser una companyia reconegudíssima a
Europa (prové d’una saga d’artistes de circ ambulant que es remunta ni més ni
menys que dos segles enrere), presenta una proposta de clown tendra i apta per
a tots els públics que combina l’estètica del circ clàssic amb el pòsit del
contemporani.

També vindran 3 companyies d’arreu de l’Estat
(Lanördika, Atirofijo Circ i Fedito) i un bon nombre de grups catalans. Veurem
jugar a casa, per exemple, Escarlata Circus amb l’estrena de Quan els crancs
portin talons, una singular retrospectiva de la seva trajectòria; i l’Ateneu
Popular 9 Barris amb Nu, l’espectacle del darrer Circ d’Hivern, dirigit per
Quim Girón, que parla sobre les relacions humanes amb una gran varietat de tècniques
circenses. Destaquen també les dues coproduccions d’aquest Trapezi: Davaii de
Domichovsky & Agranov, música i acrobàcia per tocar el dolor i l’alegria; i
Dioptries de Toti Toronell, que promet modificar-nos la mirada.

A més a més, la fira arriba amb
novetats pel que fa al tradicional Cabaret nocturn. Es mantindrà de dijous a
dissabte a la plaça del Mercadal, però en aquesta ocasió prendrà la forma d’una
pista circular (amb el públic al voltant) i rodarà amb la batuta d’una direcció
externa: la del director Martí Torras i la coreògrafa Fàtima Campos. Hi
actuaran alternativament La Fem Fatal, Duo 2 Filles, Circonautas, Iara Gueller,
Leti i Fer, Aimé Morales, Jimmy González, La Contrebande i Entre Nous amb Alba
Sarraute i Discípulos de Morales com a mestres de cerimònia.

No hi faltaran tampoc l’espai per al
públic familiar Trape-Xic al Jardí de l’Estació Enològica amb instal·lacions
interactives, actuacions i food trucks
per recuperar forces; els espectacles itinerants guiats per l’Elefant, la mascota del
Trapezi; El Covador al Jardí de La Palma amb els treballs de les
escoles de circ Carampa de Madrid i Rogelio Rivel de Barcelona; les exposicions
a l’antiga fàbrica de licors Cal Massó –l’espai professional de la fira–, etc.

Tot sumat, 31 companyies –d’aquí i
d’allà, consolidades i emergents, per a petits i grans– que mostraran el bo i
millor del circ actual a través de l’acrobàcia, els malabars, la suspensió
capil·lar, la perxa aèria… amenitzat amb música, dansa, clown i molta
creativitat. Leandro Mendoza –al capdavant de la direcció artística per tercera
edició (la fira ja en suma 23!)– ha configurat un programa de 22 espectacles i més de 100 representacions, tant a sala com
al carrer, sota tres principis: la professionalitat, l’excel·lència tècnica
i la comunicació amb el públic. Què més us cal saber??? Del 9 al 12 de maig aneu
al Trapezi!

Amb 30 anys d’història, el Mercat de les Flors fa més
d’una dècada que estima i fa estimar la dansa a Montjuïc, a tocar de la plaça
Margarida Xirgu. Si us hi atanseu, comprovareu de seguida que desborda passió
pel moviment i que la contagia per tots els canals possibles. Sobretot, inoculant el cuquet per conèixer-la més.

La dansa és com caminar. Tots en sabem, ens surt de
manera natural i la tenim a l’abast al nostre dia a dia. No obstant això,
incomprensiblement genera cert respecte veure-la (sobretot als joves i adults,
que ho filtrem tot per la raó), com si requerís d’uns misteriosíssims codis que
cal desxifrar.  

Com a “Casa de la dansa” que és, el Mercat de les
Flors ens mostra pacientment, temporada rere temporada, que tot plegat és molt
més senzill. Que per gaudir-la només cal deixar-se endur. Per això configura un
marc idoni per normalitzar-la, per ensorrar les barreres limitadores que ens
allunyen d’una art inherent a nosaltres.

Com ho fa? Amb formació, experiències i activitats
paral·leles per a l’alumnat, el professorat i el públic general, amb especial
atenció a les famílies. L’objectiu és fer un viatge a la carta per “poder anar
més enllà de l’espectacle”.

El ventall de programes és ben ampli: des de
conferències i converses abans i després de la funció, a assajos oberts,
tallers, laboratoris i jocs. Aquest mateix Nadal ofereix dos tallers matinals
dins les propostes de “Talla única” que, com el seu nom indica, s’adapta a tots
els cossos i edats.

Del 27 al 29 de desembre l’Associació
de Circ Escola Rogelio Rivel impartirà un taller de circ infantil per establir
un primer contacte amb tècniques com l’equilibri sobre objectes, les malabars i
el trapezi; mentre que del 2 al 4 de gener les ballarines i docents Xaro Campo
i Linn Johansson convidaran els nens i nenes a potenciar la seva creativitat i
treballar el cos en relació amb ells mateixos i l’espai.

Aquests tallers nadalencs es reediten per vacances de
Setmana Santa i són només la punta de l’iceberg de l’activitat que es
desenvolupa al llarg de l’any.

L’oferta escolar ocupa una part molt important
d’aquesta activitat. En marxa des de la temporada 2006/7,
les sessions preparatòries de formació i capacitació –i de recursos per als
mestres– creen un gran interès entre els centres educatius, que esgoten
ràpidament les places només obrir la convocatòria (l’1 de setembre).

Els programes s’articulen segons les etapes
acadèmiques: des de bressol amb el Festival El Més Petit de Tots per a la
primera infància i el projecte ‘Cos i Moviment 0-3’ que proposa espais de joc i
llibertat als nadons, passant per infantil i primària amb el ‘Dan Dan Dansa’ i
‘Dan Dan Circ’, dos dels pilars de la línia d’Educatius del Mercat que
aproximen de manera integral el llenguatge i la composició de la dansa i el
circ, fins arribar a secundària amb la sempre flexible i contemporània ‘Grada
Jove’ i el ‘Tot Dansa’, ‘Tots Dansen’ i ‘Creadors En Residència’, tres projectes
de pràctica artística a l’aula que no només esdevenen una eina pel professorat,
sinó sobretot una intensa experiència individual i col·lectiva pels joves, que participen
al procés creatiu d’una obra escènica guiats per professionals del sector.

El Mercat s’ha obert a noves maneres de fer, un canvi
en la concepció d’ensenyar i aprendre que conforma una part essencial de la
seva identitat i que treballa en xarxa institucional integrant el
Consell d’Innovació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona.

Cada cop ens és més proper el treball transversal, per
projectes, que introdueix els coneixements tradicionals a través de noves vies
d’aprenentatge. L’art, i concretament el llenguatge de la dansa, s’ha validat
com un procés creatiu efectiu que obre les finestres mentals dels infants i
joves. Es tracta de trobar l’equilibri entre la dansa i la pedagogia, de
despertar la sensibilitat i traslladar el moviment del cos a les matemàtiques,
la llengua, etc. i viceversa, multiplicant les oportunitats d’assimilació de
les diferents matèries. I, segurament, de la més important de totes: el
coneixement d’un mateix i la relació amb els altres.

Es vol transcendir el
rol d’alumne/espectador passiu al d’actiu i crític. Una immersió que pot acabar
dins la mateixa escenografia de l’espectacle o ballant amb el creador en una
vivència que pot marcar profundament. De fet, amb freqüència els nens i nenes
volen tornar a veure amb els seus pares el cap de setmana l’espectacle que han
vist amb l’escola. Inspirar, intercanviar, compartir. El Mercat desperta i
acompanya en la meravellosa aventura del descobriment del gest i la bellesa dels
cossos.

Amb un públic fidel
però amb la introducció constant de nous adeptes (un 60-40%, respectivament),
el Mercat fa créixer els seus programes educatius amb una escolta atenta als
seus còmplices, els mestres i alhora prescriptors que l’han consolidat com a
centre d’art amb un eix pedagògic que tenyeix tota la programació. L’actual
directora de l’equipament, Àngels Margarit, ha aportat la seva dilatada mirada
com a creadora i pedagoga a la base de tots els projectes dotant encara de més
sentit la idea del “cos pensant” a la pràctica de l’aula. Tot plegat, un
engranatge en actualització constant que gira emmotllat a les necessitats i
inquietuds dels qui hi queden agradablement enganxats. 

El Festival Píndoles és el festival de microteatre fora del teatre de Barcelona. Quan diem fora del “teatre” ens referim a “l’edifici on habitualment s’hi fa teatre”, i és així com en aquesta 4a edició ens presentem al Castell de Montjuïc per a descobrir racons que normalment no estan a l’abast de tots els visitants, i a més, gaudir de 6 peces de microteatre cada vespre.

Els responsables de muntar tota aquesta infraestructura, amb la inestimable col·laboració d’un gran equip de voluntaris, són Giulia Poltronieri, Aina Bujosa, Maria Soler i David Barrera, Gestores Culturals que com a treball final de màster van presentar aquest projecte i el van saber tirar endavant, creixent cada vegada més, convertint-se en un festival referent per a molts artistes, que hi volen participar, i programadors, que no es volen perdre l’oportunitat de veure el nou talent i les seves propostes.

Els guanyadors d’aquesta edició han estat, sense cap tipus de premeditació del jurat (us ho puc ben assegurar, jo en formava part), propostes que no podríem catalogar del tot com a teatre de text. En primer lloc, Alex Bartis i el seu titella que pren vida pròpia i et deixa absolutament hipnotitzat, forma part de la categoria teatre d’objectes, ja que en les dues últimes edicions es van afegir altres disciplines, com el circ o la performance, al teatre de text que tradicionalment havia estat el microteatre.

En segon lloc trobem Ambulantis, de Daniela Morales, Francisca Mujica, Magdalena Staniewicz, Mercè Rua i Anton Coimbra, que compta amb la col·laboració de Teatro de los Sentidos i pertany, més aviat, a una branca multidisciplinar, és una reflexió sobre els motius que et porten a marxar de la teva llar i les experiències que n’extreus. Un espectacle tendre i molt delicat que porta a l’espectador, mai millor dit, a fer un viatge preciós. El tercer premiat ha estat Duel de Juanjo Marín, una dramatúrgia enginyosa i perfectament lligada que gira al voltant dels grans duels de la història teatral i cinematogràfica, que podem definir com a teatre físic. Finalment, el guanyador escollit pel públic, Aquest sol, hi és per a tots?, de Martí Costa, tot i que encara podria ser un text més punyent, no podria ser més actual aquests últims dies. Com podem posar a debat el salvament o no de vides humanes? Persones que fugen de la guerra i la misèria als seus països d’origen i supliquen ajut des de barcasses enmig del mar? Costa ha encertat en explicar-nos una tragèdia col·lectiva que es viu més sovint del que coneixem, a través d’un fet puntual que aquesta setmana s’ha tornat a repetir vora la costa Italiana.

Aquests espectacles els podreu veure a la Gira Píndoles, els dies 25, 26 i 27 de juny al Maldà, Tantarantana i Flyhard respectivament, a les 20h30.

No ens oblidem d’un premi molt interessant que s’entrega a banda de la gira. Es tracta d’una residència artística d’una setmana a Cal Gras, una preciosa casa rural a Avinyó, on poder desenvolupar les idees, posar-les en pràctica i donar-les-hi forma. Aquest premi se l’ha endut la que en la meva opinió ha estat la millor peça del festival, escrita per Nuria Corominas i dirigida per ella mateixa i Irene Vicente, El Sopar o de com ella sopa sola el dia de l’aniversari de la mort del seu pare. 

No puc acabar sense destacar altres propostes que m’han semblat molt interessants, 18 participants al festival són molts, i molts mereixen ser anomenats a part de les que han rebut premi. En primer lloc, un musical, Jo, desconegut, d’Oscar Domínguez. Un format que no se sol veure en microteatre, ben interpretat, tant actoralment com vocal, i amb un missatge que encoratja a l’artista a continuar treballant superant, d’una manera original, els moments en que tot sembla perdut. Welcome to Berlin, de Núria Deulofeu i Jaume Viñas, on veiem els dubtes pels que passa una parella quan una de les integrants té l’oportunitat de marxar a treballar fora. Una peça amb una trama molt senzilla i quotidiana que t’enganxa amb els seus detalls tan propers a la nostra generació, t’emociona al veure’t reflectit en tots els matisos i les inseguretats viscudes per aquests millenials, que ara es plantegen diferents tipus de relacions. De part del Collettivo Terzo Livello, arriba Documento 17, un espectacle que barreja clown, dansa, acrobàcia i reflexió sobre el paper del públic en una performance. Un espai on els intèrprets proposen un punt d’inici des del que qualsevol cosa pot passar ja que l’espectador aviat es converteix en un actiu protagonista.

Last but not least, un grapat de comèdies molt ben travades i interpretades que ens parlen de petites desgràcies alienes en les que efectivament tots ens hi veiem representats. RRHH, de Lara Díez, una entrevista de feina i una cita del tinder, Duérmete niño, de La Niña Bonita, el mètode Estivill en seriós dubte, A propósito del miedo a volar, de Jordi Diamant, on David Lynch destrossa l’amor de joventut; i La Inversemblant Peripècia de James Richards, de Sílvia Navarro, un univers que desdibuixa la línia entre veritat i mentida. Per sort, tots aquests espectacles formen ja part de la cartera d’espectacles que aniran girant per tot Catalunya les properes temporades, i encara teniu moltes oportunitats de poder-los veure. Pareu bé les orelles!

Sílvia Mercè i Sonet

@pinyasonet