Entrevista a Salva Sanchis

Un idili inesperat amb la dansa, la voluntat de sortir fora i una contínua indagació en el llenguatge coreogràfic van fer de Salva Sanchis un membre destacat de l’escena europea, que ha contribuït a alimentar amb més d’una vintena de creacions pròpies i amb peces signades juntament amb l’Anne Teresa de Keersmaeker. Mentre que A Love Suprem és una obra a quatre mans amb la directora de Rosas, Radical Light és la seva darrera aportació al món de la dansa. Aprofitem el pas d’aquests dos espectacles pel Mercat de les Flors per parlar amb ell. 

Després de la teva formació a l’Institut del Teatre en acrobàcia, aikido, mim i teatre físic, en quin moment decideixes començar la formació en dansa? Quan vas descobrir que podia ser el teu llenguatge? 

Va ser gradual, perquè en el moment que vaig descobrir la dansa contemporània com a espectador em va fascinar immediatament i vaig trobar que no havía res més interessant, però no em veia capaç ni d’aprendre ni de dedicar- m’hi. Jo tenía l’estereotip de que es començava de petit, o que primer havies de fer clàssic i després contemporani, idees del tot errònies. És a dir, que la vaig descobrir però la veia molt lluny. També vaig prendre clases però com si fos un turista, pensant “jo no sóc ballarí però potser puc aprendre alguna cosa que em servirà per fer-ne d’altres”, però sense l’ambició de ser ballarí. L’últim pas va ser quan vaig arribar a PARTS amb moltes ganes però no amb la intenció clara de ser ballarí professional. Va ser durant el primer any que vaig pensar que era factible.

Des que et vas graduar a PARTS el 1998 has estat ballarí per Rosas i per altres formacions, has creat una trentena de coreografies, cinc de les quals han estat signades conjuntament amb Anne Teresa de Keersmaeker, has tingut la teva pròpia plataforma de creació i exhibició (Kunst/Wekr), has desenvolupat una carrera docent considerable,… i has tornat a Catalunya. És un bon lloc des del qual dedicar-se a la dansa?

Aquets 20 anys els dono com una etapa molt complerta, no ha faltat de res. Jo em plantejo ara una oportunitat que pot representar un canvi en la meva carrera, no ho tinc molt clar, vull fer els estudis [de psicología] i el que pot passar després es que canvïi del tot o que torni a la dansa, no ho sé. Seria molt difícil dir si Catalunya és un bon lloc per a la dansa, perquè un es pot a dedicar a la dansa pràcticament des de qualsevol lloc i cada lloc ofereix aspectes diferents. El que ofereix Bèlgica és un nivell de reconeixement institucional molt gran, recolzament, espais de producció, d’exhibició, … Barcelona té altres coses, és una ciutat amb molta inspiració, amb molt bons ballarins, que acull molts tallers … depén com vulguis crear pot ser un bon lloc.

De Keersmaeker va dir de tu fa poc “pertany a una nova generació de coreògrafs als quals tinc un gran respecte. He après molt de la seva inventiva i espontaneïtat”, que has après tu d’ella?

Moltes coses, a nivell coreogràfic i a un altre nivell. Que la dansa no es la germana petita de cap art, que és un art escènic amb tot el seu dret. Hem treballat molt junts, és una persona molt estricta cap a si mateixa, he aprés que quan un té una idea o un principi coreogràfic cal seguir-lo fins al final, ser honest amb si mateix. He après a treballar amb música, ho fem de manera diferent però entenem que la música i la dansa tenen una relació molt privilegiada; la dansa es pot relacionar amb moltes arts però amb la música i ha una relació molt directa … he aprés moltes coses. Ella no descansa mai, una peça per a ella no està acabada mai, i encara que funcioni bé no deixa de plantejar-se com pot estar millor, fins i tot després de 50 funcions encara plantejarà algún canvi.

Tu també ho sents així? Si, però jo deixo viure més la peça, jo puc estar 10 actuacions deixant que la peça es formi a ella mateixa.

Has treballat amb diferents compositors i sempre has assenyalat l’especial relació de la teva dansa amb la música, d’on sorgeix aquest vincle? 

Com que vaig començar tard en la dansa i ja portava anys escoltant i estimant la música va estar molt present des d’el principi. M’agrada molt el cinema, la literatura, però per sobre de tot m’agrada la música, i a l’entrar en el mòn de la dansa ja portava això incorporat; quan vaig començar a provar coses en la dansa la meva experiència musical em servia, la podría aprofitar. A diferencia del teatre, que vaig estudiar però que no em va servir de gaire, si que vaig aprofitar molt més els coneixements de música.

Com creus que es podrien definir les teves creacions? 

Sobretot com una recerca en vocabulari de dansa. També de vegades es podría dir que es tracta de dansa purament, no es barreja amb teatre o altres ingredients, encara que la paraula puresa sone una mica malament, el meu treball és dansa. 

Pròxim article, sobre Radical Light (18, 19 i 20 de maig al Mercat de les Flors)