Entrevista a la companyia La Zítrica

Ens trobem amb quatre membres de la companyia La Zítrica a la Sala Muntaner on estaran amb el seu espectacle The Professionals del 18 de gener al 3 de març. Amb el Javi, l’Arnau, la Laura i en Sergi seiem al terra de l’escenari, que ara està preparat per a Cobi, Curro Naranjito de Martí Torras, i xerrem una estona de la seva trajectòria i l’espectacle sobre el que han treballat durant molt de temps.

Com i quan va començar, La Zítrica?

JAVI BAÑASCO: bé, aquí hi ha dues vessants, per una banda tots ens vam conèixer treballant al Càmping l’Ametlla, des de fa molts anys…
LAURA PÉREZ: nosaltres dos fa uns 13 anys, ja! Amb l’Arnau 6 i amb el Sergi 2.
JB: exacte! Allà ens dediquem a fer espectacles de teatre i animacions per a més de 600 persones de totes les nacionalitats. Per l’altra banda, quan vaig acabar la carrera de direcció i dramatúrgia vaig triar el tema del gag visual per a fer la tesis de final de grau. 
SERGI PRÍNCEP: i com a companyia ens vam formar ara farà un any, que vam estrenar una primera versió d’aquest espectacle.
JB: una versió Beta!

És a dir, aquest és un espectacle que ha anat evolucionant…

JB: Exacte, va començar com un laboratori d’investigació teòrica, per a la meva tesi, en la que ens vam tancar amb el Gerard, que avui no hi és, i l’Arnau a fer investigació bibliogràfica sobre com es construeix un gag. Quan ho vam presentar a l’Institut del Teatre va agradar molt i ens vam animar a seguir investigant per a construir The Professionals.

A tot això, expliqueu-nos què és un gag visual! Com es construeix?

SP: tu imagina’t un globus aerostàtic i ves-li treient coses…
ARNAU LOBO: hahahaha! Perdoneu, això és una broma interna…
JB: sí, jo sempre dic que un gag és un terrorista de l’estatus quo. Et presenta una situació que creus que coneixes i llavors, et fot una clatellada! Et gira la situació!
AL: i això fa gràcia, genera el riure. El gag és un mecanisme de precisió, és efectiu 100% o no. Quan el gag no funciona es nota…
JB: i per què no funciona? Per que no està ben atacat, per què el tempo no és aquest, la premisa còmica no està ben trobada…
LP: hem anat creant el nostre llenguatge també. Vam posar nom a les coses que havíem generat físicament per intuïció, i ara tots tenim clar de què parlem quan diem “premisa còmica” o “hi ha massa expressió a l’execució”

Com és que vau triar el tema de les professions com a fil que unifica l’espectacle?

JB: La societat ens jutja per com som com a treballadors, com a element productiu. Ens força a definir-nos com a professionals abans que com a persona. L’estrés que provoca aquesta situació en que hem de deixar de banda anhels, relacions, per tal de ser bons professionals, és una cosa que a mi, com a persona responsable, em preocupa.
AL: a més, és un tema universal i atemporal, és una cosa que ens hem proposat, treballar amb coses que puguin sobreviure el temps, no treballem amb l’actualitat concreta, que només arriba a un sector de la societat concret en un moment concret…
SP: això té a veure amb la motxilla sociocultural que tenim tots, que son aquelles coses que culturalment hem après. Treballant amb persones de totes les nacionalitats, com fem al càmping fent funció cada nit durant tres mesos, ho hem de tenir molt en compte…

Clar, un holandès no entendrà una broma sobre Puigdemont…

JB: el riure, el sentit de l’humor, és una cosa que apel·la directament a la intel·ligència humana, és el que ens diferencia dels animals, la capacitat de riure. Apel·la al que tu tens al cap en aquell moment, els teus coneixements, les coses que tu saps.

Us ha passat alguna funció que el públic no rigui allà on espereu?

AL: cada funció és diferent, però canvia poc. Gràcies a tot el treball d’investigació que hem fet hem creat un espectacle que és una partitura, és gairebé matemàtic. Tot està calculat sobre paper i després testat a escena per comprovar si funciona, i si no funciona hem anat ajustant, allò que deiem: el tempo, l’atac, la premisa…
LP: i la gent riu allà on ha de riure! Fins i tot quan vam anar a fer-lo a Can Brians, la resposta va ser la mateixa. Una gran experiència!
JB: jo que estic a la cabina fent de tècnic compto “1, 2, 3 i… hahahaha”!

Vaja, que és impossible no riure amb The Professionals!

AL: tothom en surt content, pots coincidir amb el sentit de l’humor, per què n’hi ha de molts tipus i et pot fer més o menys gràcia una broma, però veus les cares de la gent al sortir i tothom està content, i relaxat! Per què el riure serveix per a destensar, és una via per alliberar tensions!
SP: és un espectale que agrada…
JB: està científicament provat!!

Cèlia Ventura @soctastaolletes
Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet