De joves, sense papers i amb frescor

A Can Núvol fa anys que es dediquen a premiar els joves valors seguint les disciplines que segueixen. Es tracta de trobar els joves valors (fins a 40 anys) i premiar-los amb una distinció. Són deu disciplines amb noms tant informals com desinhibits. Les guanyadores (5 de 10) demostren agraïment, queixa, però sobretot, frescor. La Castafiore del 2025 Laura Farré Rozada toca el piano; Anna Andreu, canta una cançó del seu darrer disc. Ara, totes s’expressen sense cap discurs escrit. No els cal. Saben prou què volen dir i no els preocupa excessivament que les frases no siguin del tot rodones. Tot es pot editar en les càpsules de vídeo. I acabar amb un «ja està» és la millor alarma per aplaudir les premiades. La satisfacció del reconeixement passa per sobre de l’elegància formal del discurs.

Voleu sentir Anna Andreu? Disc Vigília

Núvol té un mestre de cerimònies indiscutible. Oriol Puig Taulé està pujant valors a la borsa dels guardons culturals després de repetir amb Glòria Ribera als Premis Peigis i d’haver liderat amb Paula Castillo (i Pere Faura de dj) els renovats Premis de la Crítica. Admetent que Puig Taulé es celebrat per les seves cròniques, trobar-se fent de suplent, és forçosament un planxasso a la piscina de casa als sogres, en tota regla. Però el món és dels que s’hi llancen quan, des de l’escenari et comminen «fes una bona crònica». En això els periodistes patim del símptoma de l’artista. Per què no regales algun quadre O fas una caricatura per donar-la de premi…

Oriol Puig Taulé entregant un guardó a Juan Carlos Lérida, als Premis de la Crítica. FOTO DE MARTÍ E BERENGUER

Dèiem que el propietari d’un armari de camises estampades d’en Puig-Taulé és àgil amb trenar tot allò que escriu amb l’actualitat. Potser per això, la veu inconfusible de Judith Martín, adoptant la veu de Núria Feliu dient que vol que Puig-Taulé li fa i un homenatge, és una sarcàstica picada d’ullet a la catxa del mes (o de la dècada) a l’off fals de la Caballé en una gala al Gran Teatre del Liceu. Chapeau. La peripècia a la presentació del Teatre Lliure de divendres (despistar el conflicte a la presentació amb mitjans i artistes i acabar confessant en un programa de ràdio) demostra que, aquí, afilada gent de la dramatúrgia, hi ha una farsa per sucar-hi pa.

Bernat Puigtobella, ànima constant insuflant oportunitats a Núvol parlava en el seu discurs final que hi ha directius de les televisions que legitimen programes de Cultura com una eina per a cobrir «els angles morts». Probablement, la Cultura té molta més vivacitat que els marges que se’ls assigna en els massmedia. Però, optimista de mena, Puigtobella cita Santa Llúcia amb els ulls que s’ha arrencat que serveixen perquè altres mirin per ella. 

El quadre que es referia Bernat Puigtobella a la festa de dijous passat, al Tradicionàrius.

L’endemà de la benedicció papal, ningú desaprofita la cita. Un servidor, tampoc. Es veu (de fet, no es va deixar veure) que, entre els 600 cantants del Cor, s’havia distribuït una cançó no inclosa en el programa: El cant dels Segadors (amb l’opció de mostrar una estelada per reivindicar el sentiment nacional, massa encotillat pel protocol). Doncs, dijous a la tarda, una hora abans de la celebració propera i informal, un grup de cantaires van quedar per ampliar el repertori i tallar el carrer, que ja circulaven vehicles amb normalitat.  La insígnia de Núvol, La insígnia de Núvol, aquest noiet amb barretina dissenyat per Junceda, no se sap si badalla, si s’exclama, o si treu un roc de la faixa. La cultura no vol tenir discursos tancats, sinó deixar que cada espectador se’l fa i seu. Les premiades, inclòs Marc Salicrú (premi L’Apuntador) que va fer tard perquè, desconfiant de Rodalies, va optar per venir en cotxe (i es va quedar embussat, qui sap si a conseqüència de la cantada improvisada) I Marc Buxaderas (Premi Web negre) que criticava, mordaç que havia estat entre cametes, com qui està en una llotja secreta perquè no funciona l’elevador de la bona gent del Tradicionàrius.

Núvol és una comunitat entusiasta, que treballa per descobrir i refermar carreres amb la màxima professionalitat possible. Els seus premis són una oportunitat per descobrir troballes en disciplines que no es té prou bagatge, en teixir una xarxa quasi invisible que ara exalça amb bon olfacte Carla Simó, ara inclou l’himne de Catalunya a la celebració de la Sagrada Família.

L’operació papal va ser frustrada. Ningú hauria pogut preveure la interpretació d’Els segadors si no s’hagués repartit la partitura. Anant per lliure, com els premiats de Núvol 2025.

Foto de família dels guanyadors i membres del jurat, tots ennuvolats. FOTO DE MARINA MIGUEL PAVIA

La llista dels guanyadors