Crònica Sor Juana Inés

Els
homes, a taula, les dues dones netejant les fustes i servint-los una
poma. Però ells la refusen. Finalment, la coreografia mostra com
elles també entren en el ball en els costats lliures de la taula,
però servint-se les pomes que han estat rebutjades. Eva va donar la
poma prohibida a Adam, segons el Gènesi. Doncs aquí queda clar qui
se sent propietari de la fruita i decideix fer-ne ús del seu poder.
D’esclafar-la, si és necessari.

Primers
quadres de la producció Juana
Ines (parafrásis de sí misma). Els
actors mexicans de les companyies Teatro Nómada i Teatro Estudio
s’atreveixen a lligar móns aparentment distants: per una banda la
biografia i obra de Sor Juana Inés de la Cruz, una autora mexicana
que va escriure en castellà i també en náhuatl
(un idioma ancestral de la comunitat mexicana, anterior al
descorbiment d’Amèrica); per una altra, la situació de
vulnerabilitat de les dones a Mèxic (al segle XVIII de la monja
escriptora; i també a l’actualitat). La beca DespertaLAB estrena la
seva vessant internacional amb aquesta producció que també vol
incloure la situació de micromasclisme occidental. Per això, han
vingut a Barcelona, a conèixer-lo i a implantar-lo com a una pàtina
més de la dramatúrgia que investiguen.

La
porta d’emergència a la segona planta de la Nau Ivanow està oberta
perquè passi l’aire. El
primer que fa un dels actors en accedir a la sala d’assaig és rascar
la jarana, un instrument de corda, medieval de petites dimensions. El
director de Teatro Nómada, Fernando Sakanassi, signa la mirada
exterior: elabora els textos i cus les escenes. La companyia veu amb
preocupació com s’està extenent incomprensiblement la violència
domèstica a Mèxic. Inicialment, només semblava una xacra als
estats del Nord, fronterers amb els Estats Units. Ara, també arriba
al Sud. Cada dia moren sis dones “i unes altres tantes
desapareixen” a Mèxic, repeteixen sense entendre la impunitat. En
ple segle XXI, quan sembla que ha desaparegut la diferència entre
l’home i la dona (tothom pot treballar, estudiar i votar legalment)
es constata que la fragilitat social és evident.

Juana
Inés va ser una dona que va aconseguir destacar en un món d’homes.
Però sembla evident que la Santa Inquisició no veuria de bons ulls
aquesta figura, de qui no es coneixia ni tant sols el seu pare
natural. Per això, ella deuria escriure amb molta cura per
estalviar-se els seus càstigs. Per a Sakanassi el fet que hi hagi
molts buits en la vida d’aquest personatge permet ficcionar molt,
intuir com seria aquella època en què es van prohibir les cançons
populars, per ser considerades massa barroeres, poc adequades a la
moral cristiana imperant.

Tornem a
l’escena. Un personatge conclou, provocador: “el feminisme és una
burla per a les causes socials; si algú és masclsita va ser Déu,
per haver-les fet inferiors”. Hi ha molt camí a recórrer, encara.
La situació de fragilitat de la dona, d’una posició d’inferioritat
també és l’espina dorsal del Mafia
de The Mamzelles, guanyadora del Despertalab que viatjarà a Mèxic
pròximament. S’ha descoltar més les raons d’Eva. I evitar que Adam
segeixi creient-se l’amo de les pomes.

Jordi
Bordes

30 de
maig