Crònica segon dia

“La
vida mental dels nadons és extraordinàriament complexa. Són capaços de desenvolupar
estratègies molt sofisticades i percebre coses que després ja no captaran. Molta
gent creu que, quan són tan petits, no s’assabenten de res. Però nosaltres
sabem que això no és així. Aquest és el nostre punt d’unió. Si us puc donar una
informació perquè els pugueu conèixer millor, utilitzeu-la!”. Així d’optimista
i generosa es va presentar la investigadora Núria Sebastián davant el nombrós
públic (sobretot del sector de les arts escèniques per a la petita infància) que
dissabte omplia L’Estruch de Sabadell amb motiu de les jornades professionals del Festival d’arts escèniques El Més Petit de Tots dirigit a espectadors de 0 a 5
anys.

Projectant
tests reals, Sebastián va explicar com des del Laboratori de Recerca en la
Infància “BabyLab” de la Universitat
Pompeu Fabra estudien el funcionament de la ment dels infants compresos entre
els 0 i els 24 mesos (tot i que als 12 mesos ja els veuen grans i costa més que
hi participin, perquè no paren quiets). Ho fan a través de la succió quan són
nounats i amb sensors en la visió a partir dels 4 mesos, amb una àmplia gamma
de procediments que els permeten posar en pràctica exercicis de probabilitat,
de raonament, d’aprenentatge, de cognició social i, fins i tot, de la teoria de
la ment per la qual es demostra que els menuts aprecien que la gent no funciona
per “com és” el món, sinó per “com creu que funciona” el món (és a dir, els
nadons poden arribar a entendre per què les persones fan el que fan).

Els
experiments de la UPF plantegen qüestions com ara: Quant de temps triga un nadó
a adonar-se que dues llengües són diferents? Això varia si es troba en un
entorn bilingüe o monolingüe? Són més difícils de diferenciar unes llengües d’unes
altres? Com ho analitzen els nadons, miren als ulls o a la boca de qui parla?
Passa el mateix aplicant el cas a la llengua de signes?

O
un altre estadi de preguntes més proper a les arts escèniques: Quan perden l’interès
pel que veuen els nadons? Què els atrapa? Fins a quin punt poden recordar el
que han vist? Quants estímuls poden arribar a processar a cada edat abans que perdin
el fil o distreguin?

Respostes
que, aquestes sí, poden ajudar els artistes a crear les seves obres tenint en
compte la comprensió del públic. “Si us comuniqueu amb ells però no sabeu com llegeixen
el que feu… Els nadons tenen una capacitat molt petita per recordar. Si carregueu
massa l’espectacle es perdran”, va apuntar Sebastián.

Igualment,
Núria Sebastián va detallar empíricament per què el comportament dels nens i
nenes és diferent quan van al teatre amb la família o l’escola. Quan són tan
petits, els pares actuen de moderador, és a dir, els petits aprenen d’ells la
reacció emocional de la mateixa manera que ho fan quan cauen a terra i els miren
per decidir si toca plorar o “aquí no ha passat res i endavant”. En canvi, a l’escola
no tenen tan properes les figures de referència.

La
col·laboració entre la ciència i les arts en viu sembla evident però, per ara, són
dos mons que han estat d’esquena. Com deia la directora d’El Més Petit de Tots,
Eulàlia Ribera, “amb el BabyLab hem
tingut un enamorament mutu. Ens aporta una visió totalment diferent del que
pensàvem dels nens. Compartim la passió pels nadons, ara cal trobar les maneres
de sumar”. Sens dubte, difondre la iniciativa del laboratori és un primer pas per
aconseguir-ho.

La
mateixa tarda, després del trasllat a LaSala per veure l’espectacle ‘Blink Flash Duncan’ del Mercat de les Flors i l’Associació Blink Flash, els assistents van
conèixer de primera mà la innovadora acció que LaSala ha posat en marxa aquesta
temporada: “LaSala entre tots”.
Consisteix en la coprogramació del teatre amb la participació de pares i
educadors amb l’objectiu de millorar el funcionament de l’equipament i
apropar-lo als espectadors. Els impulsors van explicar el procés d’aquest
exercici d’obertura, així com els temors inicials i els beneficis multilaterals
que ha brindat, entre els quals el reforçament del vincles afectius entre
LaSala i el públic, i l’enriquiment personal dels participants.