Crònica primer dia

Divendres ennuvolat. Tres temps per al
taller “Made in Girona: Political mother” de Hofesh Shecther: Planta 2 de
CaixaFòrum de Girona; Nau Guixeres de la Coma Cros; i sala de
percussió de la Coma Cros. Suficient immersió per compendre el
repte d’aquesta ambiciosa creació de dansa i música comunitària.

Sobre unes pistes de partitura i
coreografia una setantena de persones, captades a través d’un
càsting, els ballarins de la companyia anglesa traslladen l’ímpetu
de la seva peça a uns cossos que s’impregnen d’un folk magnètic.
Shechter advertia, irònic, en la presentació de “Political mother” el
maig del 2011: “No proveu a casa els salts que fem, perquè tinc
amics que s’han lesionat”. Al Mercat de les Flors es repartien
taps per a les oïdes el dia de l’actuació. La contundència, en
aquesta nova versió, segueix sent innegable.

A la dansa pautada dels avis (la
majoria en edat de jubilació), hi ha suavitat i algun moment de
duresa. En la sala més nombrosa (ballarins de 16 a 55 anys
aproximadamet) hi domina l’energia i la resistència. Els descansos
són continus; moments que aprofiten per menjar gominoles de sucre
per aguantar bé l’esforç. A la sala de so, hi ha el veritable
embrió de la peça. La guitarra elèctrica i la percussió que dota
d’ànima el moviment, posa el cos en tensió i li dóna,
puntualment, moments de llicència artística. Porten només quatre
dies d’assaigs i ja hi ha voluntaris que es mouen amb la
resistència i convicció dels ballarins professionals de la
companyia. Moviments que evoquen a una dansa física i d’arrel
tradicional, quasi narrativa si no fos perquè l’emoció li passa
per sobre. Veient els procesos per separat, es fa difícil imaginar
el quadre dels participants més grans al costat d’una força
abassegadora, que els pot arraconar en menys dels 8 temps que
acostumen a contar els seus moviments.

El cos adult és el que ha tingut més
temps de dotar-se de memòria, però en canvi és el que pateix més
per a la coreografia. Perquè la vida quotidiana li ha atrofiat la
coordinació de cames, braços i cos. L’onada projectada des del
cop de peu fins a la punta dels dits s’ensopega en cada
articulació. El treball és més pacient; de reduir aquests cops per
donar millor la sensació de vibració. El cos jove demana canya. Li
exigeixen que estigui ben enèrgic i es desviu per suar sense deixar
de somriure els seus nous companys de linòleum. Tot no ha fet més
que començar. Però els ballarins són, ja, soldats d’aquesta mare
pàtria. Els avis riuen en veure que el títol no té res a veure amb
allò de la mare política: no parlen de la sogra de ningú; és un
descans, deuen celebrar.