Crònica primer dia

El
Més Petit de Tots ja té 13 anys. Passen ràpid, volant, però són fruit de picar
pedra amb passió, dia rere dia, per teixir la xarxa que és ara. Un festival internacional
d’arts escèniques per a nens i nenes de 0 a 5 anys consolidat i de referència a
Europa que cada cop guanya més adeptes, tant entre el públic com entre els
professionals arribats d’arreu del món per assistir als espectacles, tallers,
conferències i presentacions que s’hi realitzen. Una dada: la desena d’internacionals
de l’any passat, enguany supera la quarantena. Entre ells, hi assisteixen representants
de festivals i coordinadores del sector com la Small Size Network o la Small
Size Board of Directors.

El certamen té la seu a Sabadell (a LaSala Miguel Hernández i la fàbrica
de creació L’Estruch), però s’estén a 11 ciutats sumant un total de 14 teatres:
el Teatre de l’Aurora d’Igualada, el
Mercat de les Flors de Barcelona, el Teatre de l’Escorxador de Lleida, el
Teatre Principal d’Olot, el Teatre Municipal de Benicàssim, el Teatre Auditorii Teatre Mira-solde Sant Cugat del
Vallès, elTeatre Clavé de Tordera, el
Teatre Auditori de Granollers, l’Àtrium de Viladecans, el
Teatre el Magatzem de Tarragona i el SAT! Sant Andreu Teatre de
Barcelona. Va arrencar l’11 de novembre i s’allargarà fins el diumenge 26 amb
una programació més que interessant per posar-se al dia de l’escena per a la
petita infància i comprovar-ne la seva necessitat i bon estat de salut.

Aquest cap de setmana L’Estruch pren el protagonisme amb una
trobada professional de relació, intercanvi i networking. Divendres al matí s’han
reunit els festivals catalans adreçats a aquesta franja d’edat (l’Embassa’t de
Sabadell, el Petits Camaleons de Sant Cugat, el Flic i el MiniMúsica de
Barcelona, l’Esbaiola’t de les Valls d’Àneu, La Mostra d’Igualada i el mateix El
Més Petit de Tots) en el si d’una gratificant oportunitat –com han afirmat– per
compartir experiències i posar els fonaments per a la creació de sinergies.

A la tarda s’ha dut a terme la conferència inaugural “L’art com a element d’inclusió social”a
càrrec dedos creadors especialistes en la matèria: Carles Laredo
(director de la companyia espanyola-brasilera La Casa Incierta, pionera a l’Estat
en el teatre per a nadons) i Laurent Dupont (director de la companyia francesa
ACTA i del festival Premières Rencontres). Han explicat colpidors casos de projectes
socials en què, amb equips multidisciplinaris i a través de manifestacions transversals
de l’art, han pogut fer obrir emocionalment menuts i adults (pares,
professors…) ajudant-los a reconduir i, fins i tot, superar una gran
diversitat de problemes: afectius, d’abandonament, de violència psicològica o física,
d’abús sexual, etc. “Són projectes on es posa l’art abans que la presó”,
subratllava Laredo. “Cal molta delicadesa i perseverança per desbloquejar les
coses”, afegia Dupont. Ambdós han coincidit en l’extraordinarietat de poder
participar en aquest intens treball de transformació que permet empoderar les
persones en el moment en què són més vulnerables: la infantesa.

L’activitat professional continuarà dissabte
amb la presentació de dues iniciatives locals: “LaSala entre tots”, de participació de pares i educadors en la
programació d’un teatre, i el Laboratori de Recerca en la Infància “BabyLab” de la Universitat
Pompeu Fabra. En seguirem el fil.