Crònica primer dia

TRANSaccions és o pot ser un recull d’obres i artistes de diversos temps i moments, llenguatges divergents i mirades en comú. Així expliquen Marc Olivé i Gastón Core el cicle sobre temàtiques trans que tindrà lloc entre el Mercat de les Flors i la Sala Hiroshima del 9 de març al 9 d’abril. Ivo Dimchev, La Ribot, Sónia Gómez, El conde de Torrefiel, Jonathan Burrows i Matteo Fargion, Trajal Harrell, Jasna L.Vinovrski, Cecilia Bengolea, François Chaignaud, Marlene Monteiro Freitas i Andreas Constantinou investigaran, des de diferents angles, el gènere sexual i les seves fronteres. Clàudia Brufau i Aída Pallarès us donen 6 raons per anar-hi.  

1. Perquè cal sortir de la zona de confort. Si la dansa i les arts de carrer són els grans oblidats (i menyspreats) dels teatres i institucions catalanes, la performance és la cosina perduda. Un gènere que, si no fos per l’Antic Teatre, el Mercat de les Flors i la Hiroshima, amb prou feines tindria presència a la nostra ciutat. TRANSaccions ens demostrarà que la performance està més viva que mai, que les etiquetes fa temps que són inútils i els nostres prejudicis una limitació brutal. I abans de criticar la performance, recordeu que (grans) figures de l’escena catalana, com Quim Bigas, Ada Vilaró i Pere Faura han fet performances que ens han deixat amb un pam de nas.

2.  Perquè haurem d’esperar (molt?) per tornar a veure aquesta gent. Agafeu el calendari i feu memòria. Quan fa que no veiem un espectacle del Conde de Torrefiel a Barcelona? Ja us ho diem nosaltres: anys. I només en festivals, és clar. No fos cas que poguéssim veure una de les millors companyies del país durant més de dos dies i en la programació estable. El mateix passa amb la Sónia Gómez, que està condemnada a viure de festival en festival i de bolos internacionals perquè les sales barcelonines,-excepte les ja mencionades-, amb prou feines la programen.

3. Perquè cal lluitar contra l’heteropatriarcat, l’heteronormativitat i la transfòbia. Moltes de les històries, ficcions i representacions que consumim habitualment encara estan fetes a través d’estereotips de gènere i el col·lectiu transsexual encara està silenciat i sovint maltractat per la societat. Un dels objectius del cicle del Mercat i la Hiro és, precisament, abordar les fronteres del gènere sexual des de diferents perspectives. I no ens cansarem mai de dir-ho: la transvisibilitat és més necessària que mai.

4. Perquè l’humor trenca amb els murs mentals. Algunes de les peces del cicle ens faran riure i en alguns casos no sabrem ni si hauríem de riure, se’ns escaparà una riallada i ens sorprendrà. Potser pensarem: “Per què em fa gràcia això?”. No es tracta d’humor servit a base d’acudits, sinó de situacions o idees juxtaposades amb imatges o paraules que ens estimulen el sentit crític, i sobretot sense caure en discursos moralitzans! Des de les bromes metateatrals de “Fest”, d’Ivo Dimchev al linedance d’una buròcrata a “Staying Alive”, de Jasna Vinorvksi. Sovint ens trobarem que ens proposen una mirada tràgicocòmica sobre l’actualitat.  A través de l’absurd, el sarcasme o la ironia ens posaran el pensament i els prejudicis en joc per arribar a una bateria de conclusions o preguntes inesperades.

5. Perquè la varietat de llenguatges ens fa més lliures. Les etiquetes sovint són trampes estètiques. En aquest cicle l’espai teatral es converteix en un espai de risc, on la veu es pot entrendre com un múscul o els textos es transformen en coreografia. Vídeos, cançons, moviment, paraules, dibuixos; no hi ha jerarquia entre disciplines artístiques, sinó contaminació. Aquest és el cas del duet que formen Jonathan Burrows i el compositor Matteo Fargion que en les seves peces encabeixen dins de partitures musicals riuades de moviment, amplifiquen o silencien el ritme visual per afinar-nos l’oïda i la mirada.

6. Perquè a la butaca cal ser actiu i, si es pot, en comunitat. Com a espectadors, quan veiem una peça formem un col·lectiu esporàdic, i compartim alhora una experiència única i irrepetible. A TRANSaccions ens trobarem en situacions subtils o molt òbvies en les que haurem de participar, ja sigui perquè escriurem poesia, ballarem a l’escenari, passarem un llibre a la persona asseguda al nostre costat o estarem quiets i ben callats a la butaca. En tot cas són espectacles sensibles a les nostres actuacions i pensaments polítics, socials i estètics, és a dir, a les nostres TRANSaccions.